El comerç a Valldoreix

Després dels “Manyos” va plegar la peixateria Rosita. I van...

Amb la Rosita vaig estar parlant una bona estona a peu dret davant de casa seva. Se la veia trista, frustrada. És clar, que ella és gran, està cansada i pensa en la jubilació, però...

Em va venir a dir, si fa no fa, el mateix que la Rosa dels Manyos: que el Mercadona de Mira-sol, que els clients, que els impostos, que els inspectors, que l’EMD...

I és que no hi ha prou amb una campanya per a incentivar el comerç de proximitat. Cal estar més a la vora, ajudar més el petit comerç. Mimar-lo, en una paraula. Ha faltat, està faltant voluntat política per a comprendre els problemes que se’ls planteja.

I manca voluntat de la gent del poble. Cada cop més els valldoreixencs agafen més el costum d’anar a les grans superfícies. És un problema d’economia? De temps? De ganes de passejar i gastar més benzina? No ho sé, però és evident el canvi de costums.

Anem a un lloc despersonalitzat, on sovint costa trobar algú que t’orienti sobre un producte, on manca aquella conversa quotidiana amb el botiguer. I en la immensitat d’aquells passadissos plens de marques comercials que et miren tot dient-te “Jo, Jo! Tria’m a mi!!”, ens sentim sols i indefensos. Sort que tenim el mòbil que duem entre orella i espatlla mentre tirem del carro i arrosseguen el dubte de si ja ho tenim tot o haurem de tornar.