Estem d'estrena. Aquest maig es posarà en marxa a Sant Cugat la Zona de Baixes Emissions (ZBE). D'entrada sembla una bona notícia. Però crec que és necessari aprofundir una mica més en l'anàlisi.
Si ens fixem en les conseqüències de les diverses ZBE que s'ha implantat a Europa, veurem que sense unes alternatives sòlides, aquesta mesura només serveix per a renovar el parc de vehicles privats, és a dir, que molta gent -qui pot- aprofita per comprar-se un cotxe nou menys contaminant.
La clau doncs està en les alternatives. A Barcelona, la ZBE s'ha implantat acompanyada d'una estratègia urbana que ha multiplicat els carrils bici en els últims anys, ha ampliat el servei de Bicing, ha pacificat carrers a través d'accions d'urbanisme tàctic -principalment zones escolars-, ha implantat les superilles, ha posat en marxa la nova xarxa ortogonal de bus, o s'han impulsat l'"Obrim els carrers" fomentant així l'ús per als vianants, entre altres.
A la nostra ciutat, però, la xarxa de bus segueix sent lenta i ineficient i la infraestructura ciclista segueix en molt males condicions. Carrils bicis desconnectats entre ells, falta d'aparcaments amb seguretat, il·luminació... No hi ha manera d'anar dels barris al centre amb bici o vehicle de mobilitat personal (VMP), i tant la normativa com qui la fa complir no està sincronitzada en aquesta estratègia. Per exemple, en un carrer senyalitzat a 30km/h hi circulen cotxes a 70km/h, però es crida l'atenció abans a qui en bici o VMP prefereix no arriscar el físic i anar per la vorera.
En definitiva, a la nostra ciutat segueix sent una monarquia on el cotxe és el rei, i sense mesures democratitzadores la ZBE no canviarà res.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.