Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El dissabte passat al matí vaig passar pel carrer de Santa Maria i m’he aturat davant de la llibreria Mythos que va tancar portes a finals de juny; volia saludar un momentet a la que ha estat la seva impulsora, l’Esther Gorchs, i sobretot donar-li les gràcies per aquests tretze anys de servei a la ciutat i a la Cultura. Quan he entrat a la llibreria amb les estanteries pràcticament buides, només amb algunes caixes i paquets encara per recollir, he sentit un calfred, i m’ha semblat veritablement una metàfora del que està passant amb el món de la Cultura.
L’any 1999 l’Esther es va atrevir a dotar Sant Cugat d’una llibreria agafant com a models la Laie o la Central de Barcelona, encara que en un format més petit. Es tractava de crear una llibreria amb fons editorial, on poguessis trobar no solament els llibres “més venuts”, sinó els “més importants” de la història del pensament i de la literatura universals en castellà i català. Al llarg dels anys tot i els elevats preus del lloguer de l’eix comercial de Sant Cugat la llibreria es va mantenir gràcies a un públic fidel format per funcionaris, professors i professions lliberals. Fins i tot, en els primers anys de la crisi, la llibreria no ho va notar degut a la fidelitat d’aquest públic.
Ha estat els darrers dos anys, quan aquesta classe mitja il·lustrada ha començat a estar tocada, que la llibreria ha anat minvant les seves vendes i la situació s’ha fet insostenible. L’honradesa de l’Esther ha fet que hagi preferit tancar portes abans de vendre-la al millor postor -de pretendents no n’hi han mancat- i desvirtuar el projecte inicial. Tampoc no ha volgut continuar renunciant al seu fons editorial i convertir la Mythos en una botiga de llibres a l’ús, tot i reconèixer que amb aquesta fórmula hauria pogut subsistir econòmicament.
M’acomiado de l’Esther. I surto entristida a un carrer de Santa Maria ple de gent en calces curtes menjant gelats, que venen del fitness, i pensen en vacances, totalment aliens al drama de la Cultura d’aquesta ciutat i d’aquest país. Tot allunyant-me, penso en la situació de la Unió, de l’Ateneu, del Muntanyenc… però potser tota aquesta gent que passeja en calces curtes pel carrer de Santa Maria ja en tenen prou amb el musical de torn amb franquícia que veuran la propera tardor al TA; això sí amb un 21% d’IVA, un luxe pel qui se’l pugui pagar.
L’any 1999 l’Esther es va atrevir a dotar Sant Cugat d’una llibreria agafant com a models la Laie o la Central de Barcelona, encara que en un format més petit. Es tractava de crear una llibreria amb fons editorial, on poguessis trobar no solament els llibres “més venuts”, sinó els “més importants” de la història del pensament i de la literatura universals en castellà i català. Al llarg dels anys tot i els elevats preus del lloguer de l’eix comercial de Sant Cugat la llibreria es va mantenir gràcies a un públic fidel format per funcionaris, professors i professions lliberals. Fins i tot, en els primers anys de la crisi, la llibreria no ho va notar degut a la fidelitat d’aquest públic.
Ha estat els darrers dos anys, quan aquesta classe mitja il·lustrada ha començat a estar tocada, que la llibreria ha anat minvant les seves vendes i la situació s’ha fet insostenible. L’honradesa de l’Esther ha fet que hagi preferit tancar portes abans de vendre-la al millor postor -de pretendents no n’hi han mancat- i desvirtuar el projecte inicial. Tampoc no ha volgut continuar renunciant al seu fons editorial i convertir la Mythos en una botiga de llibres a l’ús, tot i reconèixer que amb aquesta fórmula hauria pogut subsistir econòmicament.
M’acomiado de l’Esther. I surto entristida a un carrer de Santa Maria ple de gent en calces curtes menjant gelats, que venen del fitness, i pensen en vacances, totalment aliens al drama de la Cultura d’aquesta ciutat i d’aquest país. Tot allunyant-me, penso en la situació de la Unió, de l’Ateneu, del Muntanyenc… però potser tota aquesta gent que passeja en calces curtes pel carrer de Santa Maria ja en tenen prou amb el musical de torn amb franquícia que veuran la propera tardor al TA; això sí amb un 21% d’IVA, un luxe pel qui se’l pugui pagar.