El dia de la Marmota

En lloc del dia de la Marmota podríem dir-ne la vida de la Marmota perquè com cada any ara hauria de parlar de la tornada i l'estrès post vocacional, els bons desitjos de salut i forma física, etc. Però com al final sempre és el mateix i amb el mateix resultat, ens ho estalviem.

Millor que parlar del retrobament amb la vida quotidiana, la real, hauríem de parlar del retrobament amb el que és l'essència de les nostres vides, és a dir, la moralitat, l'ètica, les bones formes, la humanitat que és el que ens representa i el que hem de ser.

No cal patir massa per la vellesa exterior de les nostres vides sinó més aviat el que importa és la vellesa interior. Aquest interior que tanta por ens fa d'observar a la majoria.

Perquè quan tornem de la torrada epidèrmica, encara hi haurà demòcrates d'esquerres que miraran cap a un altre costat en el tema dels refugiats a la mediterrània?

Quan tornem a fer cua a les entrades de Barna encara hi haurà al nostre voltant qui confondrà, llibertat, democràcia i/o drets humans amb eslògans de venedor de fira?

A la tornada encara haurem d'aguantar lliçons de moral dels que no volen obrir les cunetes d'aquest país?

Se m'acut que potser l'estrès post vacacional no és altra cosa que constatar que tot segueix igual i la Marmota és de peluix.

Una bona idea seria obrir una caixa de solidaritat per finançar unes llargues vacances a tots aquests polítics a qualsevol país subsaharià amb una estada compartida amb famílies autòctones i al final una tornada passant a peu pel Sàhara, Líbia i pastera autèntica pel Mare Nostrum. Vacances aventura, vaja.

Vigileu el Sol doncs és ell qui mana sobre la nostra pell i aquesta sí que té memòria.

Bones vacances 2019.