El dia

Ho recordo com si fos ahir. Les primeres eleccions desprès de la mort de Francisco Franco, Caudillo de España por la Gracia de Dios, es van celebrar el 15 de juny de 1977. Vaig fer d’interventor veient escenes dramàtiques i còmiques. Algunes persones grans no s’atrevien a entrar a la sala, protegida exteriorment per policies i guàrdia civil, fins que ells mateixos els invitaven a fer-ho. Molts ploraven al posar la papereta a l’urna amb la ma tremolosa per l’emoció. Un veí de La Floresta va arribar content i feliç a l’antic dispensari públic acompanyat per un amic francès i pretenia que també votés: “Perquè vegi que ara, a Espanya, també tenim democràcia”, deia somrient i es va molestar una mica quan li van fer entendre que només votaven els espanyols.

Sabien que des de l’any 1936 s’han fet a Espanya 6 referendums nacionals i 10 de parcials?. L’any 1947 per aprovar la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, i l’any 1967 per aprovar la Ley Orgánica del Estado. Desprès l’any 1976 la Ley de Reforma Política, o sigui que tenim el cul pelat de fer referendums quan es considera convenient. La pròpia Constitució, sacrosant document!!, va ser aprovada per referendum i, quan ha convingut, previ acord de majories entre el govern al poder i la oposició, s’ha modificat allò que calia modificar, si no el deute bancari hagués enfonsat Espanya i el rei actual encara no seria rei.

Jo, diumenge, aniré xino xano cap el lloc on vaig votar la darrera vegada i, si puc, posaré la papereta on em diguin. Si no puc tornaré a casa sense que hagi canviat res del meu pensament més íntim. Ningú pot obligar-me a deixar de sentir i de ser el que em sento: català i home lliure.