El fenomen Mercadona

Jo tinc bona relació amb el Joan Roig. Sí, sí, l’amo de Mercadona, una de les persones més riques d’Espanya. La relació em ve, ja ho hauran endevinat vostès, del basquetbol. Sempre que he anat a La Fonteta a transmetre un partit del València, sempre ens hem saludat cordialment.

Parlem en català, que és l’idioma habitual del Joan amb els seus propers i en la megafonia el locutor sempre s’expressa en valencià, que és una manera meravellosa d’enraonar la llengua que ens és comuna. Val a dir que a vegades el que sento és deliciós: “S’ha de furtar el baló!”, el que voldria dir: “cal recuperar la pilota”.

Fa molts anys un dia li vaig dir: “Joan, has de retolar en català a Catalunya”. I vés per on que poc més tard la retolació era tota en el nostre idioma, segurament devia ser una casualitat.  Un dia em va comentar: “jo sóc de poble” i jo m’ho vaig creure. M’agrada anar a comprar al Mercadona per dues coses: conec el treballadors des de fa anys i les places d’aparcament són... Enormes.