El forat de la capa d'ozó

L'Institut Nacional de l’Aigua i Investigació Atmosfèrica de Nova Zelanda ha informat que el forat de la capa d’ozó s’ha anat reduint darrerament fins arribar al tamany actual, el més petit dels últims 5 anys. Els científics calculen que la mida del forat és de 22 milions de quilòmetres quadrats, mentre que l’any passat era de 24 i el 2000 era de 29 milions, la bretxa més gran mai registrada. El dèficit de la massa d’ozó també s’ha reduït a 27 milions de tones, comparat amb els 35 milions del 2009 i els 43 del 2000. És clar que estem millorant gràcies, per exemple, a iniciatives internacionals com el Protocol de Montreal del 1987 i que ara estan donant resultats. De fet, des de fa uns 3 anys aproximadament que s’està millorant.

El fet que aquesta investigació s’hagi realitzat i fet pública des de Nova Zelanda està relacionada amb el fet que el forat de la capa d’ozó és molt més gran damunt l’Antàrtida i l’àrea que l’envolta. La capa d’ozó, que protegeix els humans i els altres éssers vius de les nocives radiacions ultraviolades, va disminuir, segons van demostrar els científics, per l’efecte de productes com el clorofluorocarboni, utilitzats en refrigeradors o aerosols. Aquests productes estan prohibits des de l’acord de Montreal, i la seva utilització s’ha reduït dràsticament. El forat a la capa d’ozó es forma cada any a l’Antàrtida entre l’agost i el setembre, i es tanca entre el novembre i el desembre. A l’hemisferi nord, el forat no és tan potent ni extens. Tot i que han millorat les coses, cal dir que continuem en valors superiors a la mitjana pel que fa al forat. Un forat que es va començar a estudiar a finals dels anys 70 i, sobretot als 80. Això fa que encara estiguem una mica verds en el seu coneixement.