El millor moment de les sardines

És peix blau, molt ric en Omega3, per tant, molt beneficiós per a la salut cardiovascular, té més del doble de calci que la mateixa quantitat de llet. Conté fòsfor, vitamina D, vitamina A, iode, aporta proteïnes d’alta qualitat biològica. Aquestes són algunes de les propietats més destacades que ens ofereixen aquestes aparentment humils sardines. Ara és el millor moment per menjar-les, ja que tenen el punt òptim de greix.

Podem preparar les sardines fregides, a la brasa, gratinades, farcides, a la papillota...

Una recepta que m’encanta és quan traiem les espines, les obrim i les amanim amb una picada d’all, julivert i oli d’oliva, acompanyades de pa torrat o de pa sucat amb tomàquet.

També resulten apetitoses unes sardines grans o mitjanes a la papillota amb porros (part blanca) tallats a la juliana, pebre de Sixuan (o un pebre de qualitat), oli d’oliva i sal; procureu que la bossa de paper d’alumini quedi ben tancada; al forn escalfat a 180º, es col·loquen les bosses sobre una mica d’aigua, i quan s’inflen al màxim ja tenim el plat a punt.

Sardines, preferiblement grosses, a la brasa acompanyades d’una escalivada de verdures (pebrot vermell, albergínia, ceba, carbassó i xampinyons) amanides amb oli d’oliva, sal i pebre.

Unes sardines fregides (imprescindible el paper absorbent) acompanyades d’uns bolets fregits i una petita porció de col i patata (trinxat) aixafada amb forquilla.

Coca de recapte amb sardines al forn amb tomàquet, ceba, albergínia, pebrot vermell, oli i sal (com si fos una samfaina).

Uns esmarris de pescadors amb salsa de tomàquet, una picada amb força alls, pa torrat, pebre dolç, oli d’oliva, sal i vi negre; s’acompanya amb mongetes blanques.