'El niño': narcotràfic a Gibraltar

Li diuen “el niño” i, realment, les seves faccions desprenen certa dolçor; mostra predilecció per les decisions impulsives, guiades per unes ganes de “jugar” i de “no avorrir-se”

Imatge del film Imatge del film
Cartell de la pel·lícula Cartell de la pel·lícula
Imatge del film Imatge del film
Imatge del film Imatge del film
Cartell de la pel·lícula Cartell de la pel·lícula
Cartell de la pel·lícula Cartell de la pel·lícula
I, per què no, el risc és l'element inevitable que completa la fórmula. El debutant Jesús Castro físicament construeix perfectament el perfil del personatge. I la seva intensa i blava mirada ajuda a transmetre força dramàtica. Ja veurem si segueix fent carrera com a actor, si pot mutar a perfils menys condicionats per l'estètica. Perquè a El niño l'estètica i la imatge són les eines essencials on s'impregna el nivell dramàtic de la història i, la seva gran base, les immensitats i primàries aigües de l'estret de Gibraltar. Des d'aquestes, conduint una moto aquàtica, el seu protagonista –de manera gairebé innocent (des d'aquest instint pel joc i el risc que mencionava anteriorment)– s'endinsa en el complex negoci del tràfic de drogues. Ho fa amb el seu millor amic. I, a partir d'aquí, es va dibuixant el paisatge humà que conviu en una problemàtica real però inèdita fins ara en el cinema espanyol.

La intriga i l'acció es mouen amb gran agilitat i ritme dins un potent marc paisatgístic i fotogràfic que, posant molta atenció als detalls de la conducta humana, aconsegueix un bon equilibri entre l'acció trepidant i la cura pel fons dels personatges. La forma narrativa evoca les maneres habituals del cinema més comercial nord-americà habitual i, potser en aquest intent, ens trobem massa sovint davant d'un predomini per l'acció i les persecucions que ens traslladen a escenes ja vistes amb anterioritat. Aquest predomini sovint deixa una sensació de buit en certs fragments de la trama però, tot i així, el resultat –com a thriller d'acció i entreteniment pel gran públic– és més que efectiu.

El mallorquí Daniel Monzón torna així darrere les càmeres cinc anys després de Celda 211; i ho fa amb una ambiciosa pel·lículaen què el repartiment (format a parts iguals per actors de llarga trajectòria i debutants) resulta essencial per obtenir la riquesa del seu paisatge humà.

El niño

Espanya, 2014.
Direcció:
Daniel Monzón.
Guió:
Daniel Monzón i Jorge Guerricaechevarría.
Actors:
Jesús Castro, Lluis Tossar, Eduard Fernández, Jesús Carroza, Sergi López, Bárbara Lennie, Mariam Bachir.
Durada: 130 minuts

Mira el tràiler

Segueix Diana Comas a Twitter (@CbaDiana)

 
Comentaris

Destaquem