El nostre patrimoni cultural

Repassant un llibret d’Estudis Santcugatencs, el número 1, m’ha cridat molt l’atenció un article fet per en Josep Maria Xarrié, qui va ser director del Centre de Restauració de Béns Mobles, traslladat a un nou edifici a Valldoreix procedent dels nostres Claustres. Tot i estar editat el 1983, manté una vigència actual.

En reproduiré alguns paràgrafs: “Tots els pobles del món han tingut o tindran en algún moment la necessitat de preservar llurs monuments culturals. Aquesta necessitat es farà patent en la mesura que una determinada nació tingui consciència de ser-ho, de pressentir que ve de lluny, i també una decidida voluntat de projectar-se vers al futur”. “L’expressió béns culturals designa tots aquells objectes materials que estan associats a les tradicions culturals. Poden ser béns mobles (obres d’art, llibres, manuscrits, etc.) o bé immobles, com els monuments arquitectònics, artístics o històrics, llocs arqueològics i edificis d’interès històric o artístic”. “Amb l’afany de recuperar un patrimoni cultural que ens identifica com a poble, però que malauradament es perd dia a dia, la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General del Patrimoni i Mitjans de Comunicació, ja fet el primer esforç en la creació del Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles, de nova planta a Valldoreix”.

Pensant des d’un esquema àgil de funcionament i mesura del territori català, el Centre de Restauració i Conservació es proposa, entre d’altres, els següents objectius: actuar al més ràpidament possible en tots els indrets de Catalunya on hi hagi un objecte d’art o qualsevol altre tipus de bé cultural en perill de destrucció o desaparició, guia de propietat estatal, municipal, provincial, de l’Església o de qualsevol institució pública. Amb un mínim de personal fix, el CCR es proposa recórrer als especialistes més adients per a cada feina.

En aquests moments, s’està confeccionant un arxiu de professionals per a la seva posterior consulta. Aquest sistema d’actuació ha funcionat amb bon succés en museus florentins i al mateix Louvre. El Centre de Conservació i Restauració es proposa en un futur pròxim motivar l’interès de la població de Sant Cugat en vers els monuments i obres d’art del nostre patrimoni propiciant conferències sobre obres i monuments restaurats d’importància.

Des d’aquesta publicació ja han passat 28 anys i, a part del Monestir com a patrimoni immoble, inclosos els béns mobles culturals, hi ha una quantitat important de patrimoni cultural, repartit pel municipi, que espera el torn perquè se li faci una recuperació acurada. L’estat d’alguns d’aquests béns es troba al límit per poder ser salvats. Esperem que l’Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat, APAC, junt amb altres de similars, continuïn amb ganes de posar-hi remei, puguin salvar el nostre patrimoni, que és l’arrel de la nostra identitat, puix sabem que tenim la sort de viure en una comunitat plena d’història, fet que ens obliga a vetllar per aquesta.