El paper higiènic

Avui vull recordar els papers que s’usaven i la seva transformació fins a l’actualitat. Per aquests escrits no em titlleu de poc prudent, crec que també és necessari saber com ha evolucionat la nostra higiene en el curs de mig segle.

Abans no es llegien tants diaris com ara ni molt menys, però els pocs que es llegien gairebé mai no anaven a parar a les escombraries, puix tenien un servei definitiu, molt útil en aquell temps. Qui no recorda les comunes, com s’acostumaven a anomenar a part d’altres noms, amb aquells penjolls de diaris tallats a mida per al servei que havien de fer? Eren a tot arreu, excepte si visitaves algun hotel, cosa que per a nosaltres era molt menys que normal. Els nostres besavis no sé com s’ho arreglaven perquè en aquell temps pocs diaris devien rebre per ací al poble, a part que la majoria d’ells, pobres, no sabien ni llegir.

Als anys vuitanta del segle xix, un tal Walter Alcok, a la Gran Bretanya, va començar a fabricar els blocs de paper higiènic, però aquí encara es va passar molt de temps gastant el paper de lectura. Fins i tot després de la nostra guerra, amb l’escassetat de paper, es va continuar fent servir fins que va començar a comercialitzar-se a Catalunya un model de plecs, com els tovallons dels bars.

Més endavant, la Papelera Española va començar a difondre el que serien els famosos rotlles marca Elefante, embolicats amb aquell paper de cel·lofana groc. La seva qualitat, amb aquell color bru, no era massa bona, però la novetat es va estendre ràpidament pel nostre país, arribant a ésser ja insubstituïble. Més endavant han anat sortint altres marques amb més qualitat i en diversos colors i paquets.

La majoria de gent ja no coneix el que es gastava abans com a paper higiènic, puix la transformació ha estat tal que fins i tot ja han sortit marques amb el paper perfumat i tot.