El perquè (I)

Aquell vespre del 26 d'octubre va començar la meva desconnexió amb l'independentisme

Tots som esclaus de les nostres paraules, però encara ho som més de les nostres accions. Intentaré explicar-les totes dues. La nit del 26 d'octubre de 2017 vaig seguir atentament el que passava a Catalunya des d'una habitació al Regne Unit, on estava fent el meu Erasmus. Sol. El meu portàtil i jo.

Per als qui vivim el país, i estàvem ficats en un projecte polític, el 26 i el 27 d'octubre van tenir un impacte emocional. Vaig escoltar Lluís Corominas. Tiraven endavant la DUI. Perdíem el país. Sortia Arrimadas al faristol. L'anticatalanisme més desacomplexat. Va sortir Iceta ("la valentia de dubtar"). Impecable.

 

Divendres van declarar la DUI. Vaig plorar, juntament amb una companya madrilenya. Vaig plorar pel sentiment de caiguda lliure, perquè era obvi que aquell gest estèril comportava costos polítics i judicials massa alts. Ara sí que entràvem en el terreny desconegut que el President Mas havia anunciat el setembre de 2012.

2 de novembre. El Govern a la presó. I amb alguns hi havia xerrat de tu a tu! I, tot seguit, les declaracions del "no ho teníem tot preparat".

 

Incredulitat i culpa. Com pot ser que no tinguessin res preparat? Què m'havien, doncs, estat explicant els darrers mesos? I, sobretot, havia jo, com a simple militant, ajudat a empènyer Catalunya cap al precipici? Per què havia acceptat acríticament certs arguments sense ni tan sols preguntar res?

Com m'hagués agradat preguntar-ho als responsables polítics! Eren en una presó preventiva desproporcionada. Què ens havia passat? Com se'ns podia haver anat tot tant de les mans?

Sense ni tan sols saber-ho, aquell vespre del 26 d'octubre va començar la meva desconnexió amb l'independentisme.

 
Comentaris (1)
Jaume Fa 1 mes
I quina història més bonica i emotiva. Veig que és l’episodi I, això vol dir que n’hi hauran més !!!. Estic intrigat per saber on acabaràs .... potser a VOX ???