El poder de les noves generacions

Fa quatre anys entre CiU, CUP i ERC sumaven 17 regidors i ara, el 2015, en sumen 18. No és la crescuda que molts esperàvem però tampoc és cap pas enrere, l’eufòria dels rellevistes del PP no ha de desdibuixar la realitat. A la resta del país ha passat el mateix que a Sant Cugat. CiU ha afluixat, probablement pel cas Pujol, però el vot independentista s’ha repartit i fins i tot ha crescut.

D’aquest fet els independentistes n’hem de prendre nota i ser molt conscients que Espanya ens vol separats. Ho deia Lerroux i ho sabem tots perquè ho patim dia rere dia. Fins que els partits sobiranistes no aprenguin a anar agafats de la mà, la societat catalana no podrà avançar.

Les generacions dels nostres avis i pares van viure uns anys de pujolisme molt necessaris per tornar a la normalitat, recuperant part de les institucions, la llengua i una societat que havia quedat trepitjada. Avui, les noves generacions han de jugar un paper importantíssim per consolidar el que durant dècades ha estat un simple remor.

Fa gairebé 100 anys a Barcelona ja es xiulava l’himne d’Espanya a les competicions esportives. Seguirem cent anys més sense canviar les coses? Que ningú ens digui que anem massa ràpid perquè fa massa temps que estem callats i les noves generacions han de parlar.