En l'edició d'enguany dels Premis Ciutat de Sant Cugat he tingut l'alegria de veure com el Premi Extraordinari, concedit per l'alcaldessa Carmela Fortuny, era per a un bon amic, l'amic Eduard Jener, amb qui des de fa anys compartim una tertúlia tots els divendres sota el nom de l'Aplec del JAP. Ja vaig tenir una altra alegria el 2016, quan aquest mateix premi li van donar al gran Jaume Pla, amic íntim amb qui he compartit un munt de vivències personals i teatrals.
El Premi Extraordinari està dedicat a una persona que, sigui per la seva trajectòria, o per un fet determinat, o per la projecció exterior de la seva obra, constitueix un patrimoni humà de Sant Cugat, i en el cas de l'Eduard Jener el premi li ha estat concedit per la seva implicació en la vida cultural del nostre municipi com a crític d'arts escèniques. De fet, per conèixer una bona part de la nostra història local en l'àmbit escènic és inevitable recórrer als textos de l'Eduard publicats al Diari de Sant Cugat i al Tot Sant Cugat, a banda, és clar, de la fonoteca de Cugat.cat.
Vaig trobar excel·lent el discurs que va fer en l'acte de lliurament del premi. Va ser un discurs d'alta emotivitat, especialment perquè va incloure una llarga declaració d'amor a la seva dona, la Margarida Roca, pels 54 anys compartits. La Marga està sempre al seu costat en tots els esdeveniments escènics i, com ell, forma part del paisatge cultural de la nostra ciutat. Per molts anys, Eduard. No em sé imaginar entrar al Teatre-Auditori sense veure-hi el teu barret i, a sota, la teva bonhomia.