El Premi a Marta Pessarrodona

Un altre element a tenir en compte és el fet de ser una de les poques dones guardonades

Em sembla un encert, per part d’Òmnium Cultural, la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany a Marta Pessarrodona. Crec que hi ha diverses raons que ho avalen. La primera, la qualitat de la seva obra, principalment com a poeta, però també perquè encaixa perfectament amb totes les altres divises del Premi, ja que s’atorga a aquella “persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”. Ella és la número 51 d’una llista de guardonats entre els quals hi ha noms cabdals de les nostres lletres, com ara Oliver, Espriu, Foix, Fuster, Estellés, Pedrolo, Rodoreda, Coromines, Calders o Martí i Pol.

 

Un altre element a tenir en compte és el fet de ser una de les poques dones guardonades. Només n’hi ha hagut sis: Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló, Maria Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó i ara Marta Pessarrodona. Això és especialment significatiu, ja que la Marta s’ha significat sempre en defensa dels drets de les dones i coneix en profunditat la travessia del desert que han hagut de fer per assolir el marc legal que avui dia les empara en els països de l’anomenat Primer Món. Un marc legal, per cert, farcit d’escletxes a través de les quals encara es produeixen moltíssimes injustícies pel que fa a la igualtat entre homes i dones.

 

Hi ha, finalment, en el cas de la Marta, una defensa constant de la potència cultural de Catalunya sense la qual no seria possible culminar la recuperació de les nostres llibertats nacionals. La meva enhorabona.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?