Elecció directa

És aquest l’objectiu últim de la nova llei d’elecció directa d’alcaldes que el govern de Rajoy està promovent per intentar no perdre Madrid, València i les Balears. Els defensors d’aquesta idea vendran que és una llei per evitar que governin els perdedors d’unes eleccions. No hi ha, de moment, cap mecanisme per ponderar. Serà un sistema majoritari: o caixa o faixa. La resta de vots es ‘perdran’ perquè a l’alcalde guanyador li donaran un plus per blindar la seva majoria. Tornant a l’exemple que iniciava aquest article, el PP amb 1.000 vots podria aprovar uns pressupostos malgrat que s’hi oposessin cinc formacions que sumen 4.995, quasi cinc vegades més.

És, ras i curt, una aberració democràtica, un abús de poder i un intent desesperat de guanyar als despatxos el que es perd a les urnes. Ni tan sols està prevista una elecció a doble volta, un d’aquells mecanismes que sí ponderarien. Si un alcalde no obté la majoria absoluta, el primer i el segon més votat acudirien a una nova elecció. Llavors els votants de les altres formacions s’haurien de decantar per un dels dos. Insisteixo, de moment la llei que està redactant el PP no preveu aquesta segona volta. Però sí és veritat que aquesta proposta de doble volta és el cartutx que Rajoy es guarda per poder negociar la llei per no passar a la història com una llei aprovada només amb el suport del PP. La segona volta és doncs l’ham que el PP vol fer servir perquè piquin el PSOE i CiU que, tal com van les coses, serien els grans beneficiats d’una mesura així.

Vénen mesos apassionants al país i, amb el permís del 9N, la manera com escollirem els alcaldes el pròxim mes de maig és una incògnita. Si s’aprova la llei tal com el PP la té pensada, la història de la política local canviarà per sempre i, pel que s’ensuma, a pitjor.

Segueix a @jofrellombart a Twitter.