Les eleccions i la por

'Votar no és cap festa democràtica, com diuen alguns; votar és un acte cívic de responsabilitat individual i col·lectiva'

La por no hauria d'anar mai associada a unes eleccions democràtiques, ja sigui pel risc de patir violència o pel risc d'emmalaltir. Votar no és cap festa democràtica, com diuen alguns; votar és un acte cívic de responsabilitat individual i col·lectiva. El coronavirus, tanmateix, ha tenyit de por les eleccions del 14-F, com ho demostra la baixa participació. Però a la por d'anar a votar, s'hi va afegir la por encara més gran d'infectar-se per part de les persones que els va tocar ser a les meses. I és sobre això que vull parlar, perquè hi ha hagut milers de ciutadans catalans que van presentar al·legacions per no ser membres d'una mesa electoral i que van patir el menyspreu de la Junta. A Sant Cugat, concretament, la Junta Electoral només en va acceptar 170, que és un 21% del total dels 801 membres escollits per sorteig i repartits en 89 meses.

En primer lloc, aquestes eleccions han estat unes eleccions dictatorials, dictades per l'Estat (PSOE i tribunals) en contra de la voluntat del Parlament de Catalunya, que les considerava sanitàriament arriscades. En segon lloc, la prepotència i supèrbia de la Junta Electoral, fent judicis d'intencions i titllant "d'excuses" les raons de les persones que tenien por, tot obligant-les a ser membres de mesa, ha estat escandalosa. Tan escandalosa, que si alguns d'aquests ciutadans han contret el virus arran de la imposició, tenen dret a denunciar els membres de la Junta que els van obligar. Els Drets Humans els avalen. Cap Estat ni cap Junta té dret a obligar ningú a posar en risc la pròpia vida en virtut d'unes eleccions. Mai unes eleccions poden ser més importants que la vida de les persones.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem