Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Estic segura que hi ha molta gent que creu que la seva mascota és la que viu més bé de totes. I és que amb tantes comoditats i capritxos al seu abast, què més vol? Home, doncs per començar, que la tractem com el que és. És a dir, un animal no racional que no entén res de sentiments humans i que l’únic que espera de nosaltres (a part de l’afecte) és un lideratge raonat, serè i coherent.
Tanmateix, la tendència és la contrària. Consentim als nostres gossos i els tractem com si fossin persones, sense aturar-nos a pensar com els afecta el nostre excés d’humanització. En quin moment vam començar a acceptar autèntiques bajanades com a vàlides? Creieu-me, la credulitat de l’ésser humà arriba a límits insospitables. He vist gent convençuda que el seu gos llegeix el pensament! Es pot ser més ignorant?
I això rai, pensar que al nostre gos “només li falta parlar” per ser perfecte no és el pitjor que li pot passar. A mi em preocupen més els que estan educats per persones que, ni veuen que el seu gos es comporta de manera “anormal”, ni assumeixen la seva responsabilitat davant d’aquesta situació. I és que no és normal que vagis a saludar a un gos i, com que està en braços del seu amo, corris el risc que et mossegui. Com tampoc és normal que un gos adult es faci pipí a dins de casa o ens ensenyi les dents quan li intentem treure el menjar o una joguina.
I malgrat això, nosaltres insistim en tractar les nostres mascotes com a persones. Els vestim com si fossin nines, els agafem en braços com si fossin bebès i els hi riem les gràcies perquè ens pugen a sobre quan arribem a casa. A tots ens agrada que el nostre gos ens vingui a rebre amb alegria però... heu pensat que deixar que ens salti a sobre és una forma de dominació?
No hi devem pensar gaire perquè jo estic tipa de topar-me amb gossos agressius, fruit de la inseguretat creada pels seus amos en apartar-los de tot contacte amb altres gossos, persones que et diuen que el seu cadell “és dolent” (perdona?) perquè ho mossega tot o suposats “experts” que asseguren que en un pis no s’hi pot tenir un gos (depèn de moltes coses i ja hem vist que un bon jardí no és garantia de res). En fi, de teories les que vulgueu però amb fonament, ni una.
Segueix @MarMampel a twitter
Tanmateix, la tendència és la contrària. Consentim als nostres gossos i els tractem com si fossin persones, sense aturar-nos a pensar com els afecta el nostre excés d’humanització. En quin moment vam començar a acceptar autèntiques bajanades com a vàlides? Creieu-me, la credulitat de l’ésser humà arriba a límits insospitables. He vist gent convençuda que el seu gos llegeix el pensament! Es pot ser més ignorant?
I això rai, pensar que al nostre gos “només li falta parlar” per ser perfecte no és el pitjor que li pot passar. A mi em preocupen més els que estan educats per persones que, ni veuen que el seu gos es comporta de manera “anormal”, ni assumeixen la seva responsabilitat davant d’aquesta situació. I és que no és normal que vagis a saludar a un gos i, com que està en braços del seu amo, corris el risc que et mossegui. Com tampoc és normal que un gos adult es faci pipí a dins de casa o ens ensenyi les dents quan li intentem treure el menjar o una joguina.
I malgrat això, nosaltres insistim en tractar les nostres mascotes com a persones. Els vestim com si fossin nines, els agafem en braços com si fossin bebès i els hi riem les gràcies perquè ens pugen a sobre quan arribem a casa. A tots ens agrada que el nostre gos ens vingui a rebre amb alegria però... heu pensat que deixar que ens salti a sobre és una forma de dominació?
No hi devem pensar gaire perquè jo estic tipa de topar-me amb gossos agressius, fruit de la inseguretat creada pels seus amos en apartar-los de tot contacte amb altres gossos, persones que et diuen que el seu cadell “és dolent” (perdona?) perquè ho mossega tot o suposats “experts” que asseguren que en un pis no s’hi pot tenir un gos (depèn de moltes coses i ja hem vist que un bon jardí no és garantia de res). En fi, de teories les que vulgueu però amb fonament, ni una.
Segueix @MarMampel a twitter