Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
A portes de l’estiu i, sobretot quan avança i a principis de tardor, els informatius gràfics ens mostren les imatges de milers de persones anegades literalment per pluges torrencials a la zona de l’Índia i també algunes àrees pròximes, sobretot del golf de Bengala. Per cert, no té res a veure amb els huracans, tifons o ciclons que també en aquesta època afecten l’hemisferi nord.
Deixeu-me però que us expliqui algunes coses sobre els Monsons. Quan la calor asfixiant al mes de maig porta els termòmetres a valors de fins a 45 graus al subcontinent indi, l’aire damunt la zona s’eleva amb força i es genera una àrea amb poc aire, amb baixa pressió i que xucla aire càlid i sobretot molt humit procedent de l’Oceà Índic.
És com una gran marinada o brisa costanera que s’endinsa centenars de quilòmetres terra endins, cap al nord, fins que troba l’Himàlaia i s’eleva bruscament. El refredament que es produeix forma potentíssimes nuvolades que aboquen precipitacions molt quantioses. L’observatori de Cherrapunji, a l’estat d’Assam, té la mitjana de precipitació anual més gran del món. Supera lleugerament els 11.000 l/m2. Gairebé tots procedeixen d’aquestes pluges excepcionals.
Cal destacar, però, la variabilitat o irregularitat elevada any per any. Hi ha alguns anys que plou molt menys i d’altres anys molt més. És difícil trobar anys semblants. Quan la radiació solar a l’hemisferi nord va de baixa a l’avançar l’estiu, encara a l’octubre li queda corda al mecanisme, però amb pluges ja de baixa. Al novembre s’acaba l’episodi i la tranquil·litat i un anticicló hivernal provoquen calma i, sobretot, molts dies amb nivells de contaminació molt elevats a les zones més industrials o amb més trànsit com la capital Nova Delhi i que viu a l’hivern en un núvol espectacular de fum.
Deixeu-me però que us expliqui algunes coses sobre els Monsons. Quan la calor asfixiant al mes de maig porta els termòmetres a valors de fins a 45 graus al subcontinent indi, l’aire damunt la zona s’eleva amb força i es genera una àrea amb poc aire, amb baixa pressió i que xucla aire càlid i sobretot molt humit procedent de l’Oceà Índic.
És com una gran marinada o brisa costanera que s’endinsa centenars de quilòmetres terra endins, cap al nord, fins que troba l’Himàlaia i s’eleva bruscament. El refredament que es produeix forma potentíssimes nuvolades que aboquen precipitacions molt quantioses. L’observatori de Cherrapunji, a l’estat d’Assam, té la mitjana de precipitació anual més gran del món. Supera lleugerament els 11.000 l/m2. Gairebé tots procedeixen d’aquestes pluges excepcionals.
Cal destacar, però, la variabilitat o irregularitat elevada any per any. Hi ha alguns anys que plou molt menys i d’altres anys molt més. És difícil trobar anys semblants. Quan la radiació solar a l’hemisferi nord va de baixa a l’avançar l’estiu, encara a l’octubre li queda corda al mecanisme, però amb pluges ja de baixa. Al novembre s’acaba l’episodi i la tranquil·litat i un anticicló hivernal provoquen calma i, sobretot, molts dies amb nivells de contaminació molt elevats a les zones més industrials o amb més trànsit com la capital Nova Delhi i que viu a l’hivern en un núvol espectacular de fum.