Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L’Ajuntament de Sant Cugat ha convocat una nova edició, però abans de referir-m'hi, prefereixo opinar sobre els premiats de la darrera edició. Crec que la Comissió de Propostes no sempre encerta a l'hora de fer propostes o d’acceptar-ne per part de la ciutadania. Sota el meu criteri, el fet que una persona visqui a Sant Cugat o una empresa estigui instal·lada a la nostra ciutat no és motiu suficient per ser proposada per rebre un dels premis Ciutat de Sant Cugat per molt renom que tinguin, en absolut. Cal que la persona o l’empresa hagi fet algun projecte en benefici de la comunitat on viu. Si el benefici és simplement privat, doncs no li veig motiu per ser mereixedor d’un premi que porta el nom de Sant Cugat.
Seré elegant, i no donaré noms, però n'hi ha que l’any passat van rebre un dels premis Ciutat sense ser-ne mereixedors; fins i tot ells mateixos, els “guanyadors”, ho saben. Sí que donaré el nom d’una persona que es va quedar sense premi i que sí que era més que mereixedora de rebre’l. Em refereixo a la psicòloga Verónica Bronstein que, juntament amb el seu equip de voluntaris, organitza sense cap ànim de lucre un munt d’activitats en favor dels nens i les famílies de Sant Cugat. No cal fer ara un llistat de les totes les activitats. En aquest cas sí que estava nominada, però els membres del jurat, potser per manca de documentació, no van saber valorar la qualitat d’aquesta candidatura. M’agradaria pensar que aquest any la comissió de propostes i el jurat sí que la tindran present i li faran justícia.
Faré una segona proposta, el treball que ha fet el creatiu Josep Maria Batalla i que porta per títol Los peces no se mojan. Un projecte que va començar fa un parell d’anys i que ha tingut per objectiu la integració de 6 nens amb síndrome de Down i 4 nens de l’escola Thau Sant Cugat. Plegats han pensat i creat una història i els seus personatges, un treball molt emotiu que ha vist la llum en un curtmetratge d’animació i, alhora, en un fantàstic previ making off. Aquest curt acabat aquest 2012, juntament amb un programa educatiu i un vídeo explicatiu de tot el projecte, s’enviarà a totes les escoles de l’Estat espanyol com a model d’integració i normalització de les persones que pateixen la síndrome de Down.
I si em permeteu una tercera proposta, aquest 2012 el Diari de Sant Cugat hem fet vint anys de servei a la nostra comunitat, informant i donant suport a un munt d’iniciatives culturals, solidàries, esportives, socials i també empresarials. El 15 de novembre passat el vestíbul del Teatre-Auditori es va quedar petit per acollir les més de 400 persones que van venir per celebrar aquest aniversari, i alhora, per gaudir en primícia de totes les novetats que hem introduït al nostre setmanari perquè aquest tingui, com a mínim, vint anys més de vida.
Segueix @josepmvalles a Twitter i a Facebook.
Seré elegant, i no donaré noms, però n'hi ha que l’any passat van rebre un dels premis Ciutat sense ser-ne mereixedors; fins i tot ells mateixos, els “guanyadors”, ho saben. Sí que donaré el nom d’una persona que es va quedar sense premi i que sí que era més que mereixedora de rebre’l. Em refereixo a la psicòloga Verónica Bronstein que, juntament amb el seu equip de voluntaris, organitza sense cap ànim de lucre un munt d’activitats en favor dels nens i les famílies de Sant Cugat. No cal fer ara un llistat de les totes les activitats. En aquest cas sí que estava nominada, però els membres del jurat, potser per manca de documentació, no van saber valorar la qualitat d’aquesta candidatura. M’agradaria pensar que aquest any la comissió de propostes i el jurat sí que la tindran present i li faran justícia.
Faré una segona proposta, el treball que ha fet el creatiu Josep Maria Batalla i que porta per títol Los peces no se mojan. Un projecte que va començar fa un parell d’anys i que ha tingut per objectiu la integració de 6 nens amb síndrome de Down i 4 nens de l’escola Thau Sant Cugat. Plegats han pensat i creat una història i els seus personatges, un treball molt emotiu que ha vist la llum en un curtmetratge d’animació i, alhora, en un fantàstic previ making off. Aquest curt acabat aquest 2012, juntament amb un programa educatiu i un vídeo explicatiu de tot el projecte, s’enviarà a totes les escoles de l’Estat espanyol com a model d’integració i normalització de les persones que pateixen la síndrome de Down.
I si em permeteu una tercera proposta, aquest 2012 el Diari de Sant Cugat hem fet vint anys de servei a la nostra comunitat, informant i donant suport a un munt d’iniciatives culturals, solidàries, esportives, socials i també empresarials. El 15 de novembre passat el vestíbul del Teatre-Auditori es va quedar petit per acollir les més de 400 persones que van venir per celebrar aquest aniversari, i alhora, per gaudir en primícia de totes les novetats que hem introduït al nostre setmanari perquè aquest tingui, com a mínim, vint anys més de vida.
Segueix @josepmvalles a Twitter i a Facebook.