L'emoció, motor d'aprenentatge

No tothom s'emociona, sent o experimenta de la mateixa manera. Es pot ser sensible des de la generositat, l'alegria o la voluntat de compartir i ajudar. Però la sensibilitat també pren formes menys visibles que, avesades a patrons socials, no sempre reconeixem: la timidesa, la inhibició o la vergonya són emocions valuoses, tot i que sovint es validin més les que resulten evidents.

Així, no descobreixo res si afirmo com n'és d'important educar en l'emoció i en la seva diferència. La consciència del propi cos i de la bombolla que ens envolta —la kinesfera— facilita l'autoconeixement, l'autoregulació i el benestar, i afavoreix el desenvolupament integral en un món cada cop més accelerat. Hi ha tantes emocions com persones. Per tant, l'acompanyament emocional serà diferent per a cada infant. Així mateix, aquest treball també millora el clima d'aula i repercuteix en el benestar de les docents.

Així doncs, cal treballar l'educació emocional amb l'objectiu d'una felicitat més propera del que imaginem. No només per assolir equilibri, sinó perquè això motivarà nois i noies a voler saber i a desenvolupar-se globalment. Saber del món ens dona control i seguretat.

Des de les aules cal distingir cada interlocutor i actuar en conseqüència; dissenyar activitats que integrin cos, emoció i cognició, i oferir propostes obertes que respectin la diversitat i reforcin la cooperació, ajudant els infants a tenir motivació per aprendre, tan difícil de sostenir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.