Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
No. Sempre hi ha hagut excepcions. En temps de vaques flaques, de crisi, quan les coses van malament, el primer que es pregunten és:
Com em puc treure de sobre els obrers que em sobren?
He treballat amb japonesos molts anys i els conec bé, ells, en les mateixes circumstancies, es pregunten,:
Quins altres productes puc fer per mantenir i donar feina els meus obrers?
La resposta ha fet, per exemple, que la Yamaha passés de fabricar només instruments musicals a fabricar motos i altres productes. El mateix amb la Sony, la Sanio, Fujitsu i així quasi bé tots. Responsabilitat i prioritat envers els treballadors.
Els nostres empresaris, no només no estalvien el que és necessari, sinó que som l’únic país del món on, quan les coses els hi van com un vaixell amb vent de popa i han fet prous diners, posseeixen, en un radi d’uns 200 km, cinc propietats, casa a Barcelona, casa a la Costa Brava, casa a Vaqueria Beret i, si s’escau, una a Puigcerdà, i el vaixell, es clar, en una marina per fer només 150 milles en només 20 dies d’estiu, per posar rumb a l’illa d’Eivissa, i fer el ritual de la formiga processionària, al matí de Botafoc cap a Formentera, bany i dinar i al capvespre rumb oposat, port segur i a sopar.
Com podem anar bé si a la primera de canvi, quan el vent bufa malament es venen l’empresa, recullen els diners i a viure. Ni es pregunten:
Què puc fer per donar feina als meus obrers? directament tenen la resposta iniciant un ERO. Òndia, què fàcil!, quina manca de responsabilitat i de solidaritat! Ara sembla que surten altres empresaris impregnats d’altres valors. Alegrem-nos-en
Flors d’un dia d’Estiu?
La Sony plega a Viladecavalls i els japonesos es pregunten: Què podem fer per els nostres obrers? i la resposta la troben juntament amb empresaris d’aquí, els quals es queden la fàbrica, donen feina als obrers amb una estratègia de productes que diu molt de la seva preparació, capacitat de lideratge, coneixement i afany de treballar per la societat on estan arrelats, on estan immersos. Sembla que es farà el mateix amb la Sharp. Tant de bo no fos només una excepció sinó l'inici de que els nostres empresaris no es preocupen només d’ells mateixos sinó d’un canvi profund de valors prioritzant la responsabilitat solidària amb tots el membres de l’empresa.
Recordo que vaig acompanyar un executiu japonès que va treballar a la Sony, a comprar un cotxe. Se’l mirava i remirava i al menys li va fer notar al venedor 4 defectes i a cada observació, el venedor responia: “esto! sino es nada!”. El japonès estorat no entenia res. En el seu país el venedor s’hagués desfet amb excuses demanant perdó i ho hauria fet saber al seu cap i aquest al seu i així successivament fins arribar al cap de producció de la fàbrica que hauria pres mesures perquè no tornes a succeir. No cal dir que no va comprar el cotxe. Això denota la responsabilitat que tothom ha de tenir en tota la cadena productiva. Però per avui ja n’hi ha prou en saber que possiblement els nostres empresaris comencen a ser més responsables i solidaris.
Com em puc treure de sobre els obrers que em sobren?
He treballat amb japonesos molts anys i els conec bé, ells, en les mateixes circumstancies, es pregunten,:
Quins altres productes puc fer per mantenir i donar feina els meus obrers?
La resposta ha fet, per exemple, que la Yamaha passés de fabricar només instruments musicals a fabricar motos i altres productes. El mateix amb la Sony, la Sanio, Fujitsu i així quasi bé tots. Responsabilitat i prioritat envers els treballadors.
Els nostres empresaris, no només no estalvien el que és necessari, sinó que som l’únic país del món on, quan les coses els hi van com un vaixell amb vent de popa i han fet prous diners, posseeixen, en un radi d’uns 200 km, cinc propietats, casa a Barcelona, casa a la Costa Brava, casa a Vaqueria Beret i, si s’escau, una a Puigcerdà, i el vaixell, es clar, en una marina per fer només 150 milles en només 20 dies d’estiu, per posar rumb a l’illa d’Eivissa, i fer el ritual de la formiga processionària, al matí de Botafoc cap a Formentera, bany i dinar i al capvespre rumb oposat, port segur i a sopar.
Com podem anar bé si a la primera de canvi, quan el vent bufa malament es venen l’empresa, recullen els diners i a viure. Ni es pregunten:
Què puc fer per donar feina als meus obrers? directament tenen la resposta iniciant un ERO. Òndia, què fàcil!, quina manca de responsabilitat i de solidaritat! Ara sembla que surten altres empresaris impregnats d’altres valors. Alegrem-nos-en
Flors d’un dia d’Estiu?
La Sony plega a Viladecavalls i els japonesos es pregunten: Què podem fer per els nostres obrers? i la resposta la troben juntament amb empresaris d’aquí, els quals es queden la fàbrica, donen feina als obrers amb una estratègia de productes que diu molt de la seva preparació, capacitat de lideratge, coneixement i afany de treballar per la societat on estan arrelats, on estan immersos. Sembla que es farà el mateix amb la Sharp. Tant de bo no fos només una excepció sinó l'inici de que els nostres empresaris no es preocupen només d’ells mateixos sinó d’un canvi profund de valors prioritzant la responsabilitat solidària amb tots el membres de l’empresa.
Recordo que vaig acompanyar un executiu japonès que va treballar a la Sony, a comprar un cotxe. Se’l mirava i remirava i al menys li va fer notar al venedor 4 defectes i a cada observació, el venedor responia: “esto! sino es nada!”. El japonès estorat no entenia res. En el seu país el venedor s’hagués desfet amb excuses demanant perdó i ho hauria fet saber al seu cap i aquest al seu i així successivament fins arribar al cap de producció de la fàbrica que hauria pres mesures perquè no tornes a succeir. No cal dir que no va comprar el cotxe. Això denota la responsabilitat que tothom ha de tenir en tota la cadena productiva. Però per avui ja n’hi ha prou en saber que possiblement els nostres empresaris comencen a ser més responsables i solidaris.