En català també és possible

Per què tenim la mania de posar noms en anglès? Cada vegada és més freqüent i denota un cert complex d’inferioritat de tots plegats

Si es pot dir en anglès, també es pot dir en català. Les administracions són les primeres i, a remolc, la resta de la societat.

Per què hem de vincular emprenedoria i tot el tema d’innovació empresarial amb paraules que sembla que només es puguin dir en anglès? Networking, quan volem dir trobada relacional. Crowfounding quan parlem de micromecenatge. Bussines quan parlem de negoci, bussines angels quan volem dir inversor o mecenes, management quan parlem de gestió, workshop quan parlem d’un seminari, o, per què quan volem fer un tracte que vagi bé a dues parts en diem win to win? O d’una ciutat intelligent en diem smart city o bussines friendly quan volem demostrar que som una ciutat que vol facilitar el negoci...

Exemples en podríem posar molts més. Barcelona Inspiring, Sant Cugat Experience i ara el més recent és la Shopping Night, compra de nit, amb què el nostre comerç vol encetar la campanya nadalenca, una bona idea nascuda als Estats Units com tantes altres i que ara es vol implantar a la ciutat.

I no parlem d’establiments que opten per batejar el seu rètol en anglès i que a la ciutat cada vegada en són més: comerços, escoles, restaurants, acadèmies...

I als nens i nenes els expliquem tant a casa com a l‘escola que arriba el Halloween quan sempre ha estat la Castanyada o Tots Sants, i ara viurem el Christmas amb totes les cues que us pugueu imaginar.

Si tant estimem la nostra llengua, que és riquíssima i és un valor que ens diferencia, no la menyspreem i busquem la paraula més adient, la tenim. O som els primers que la releguem a ser llengua de segona? A veure si el que no han aconseguit els dictadors i les lleis ens ho farem nosaltres solets.

Massa colloning!

Segueix @R_Grau a Twitter.

 
Comentaris

Destaquem