En defensa dels defensors

El tàndem periodístic-penal contra els CDRS ens ha deixat un funest manual de la criminalització per fascicles

Aquestes setmanes, el tàndem periodístic-penal contra els CDRs ens ha deixat un funest manual de la criminalització per fascicles. Difamar, manipular, apuntar i reprimir.

I malgrat això, tinc la sensació que també s'han fet passos importants. El primer, agafar la realitat per les banyes i no deixar-la escapar, malgrat imperis mediàtics, i maquinària periodístic-criminalitzadora especialitzada en manipular, intoxicar i apuntar. El desgast, la mentida, el clic i aixecar-te del sofà quan vomiten barbaritats per qualsevol plató. Res nou, sinó vell, com vell és el poder. Però ai, sentim les cadenes quan ens movem, i ara som tants, que les cadenes ensordeixen i la mentida no ha colat: Obertament, la gent se'n riu de la criminalització dels Comitès en pro de tot és ETA. Perquè fa riure. Perquè nosaltres sí que sabem qui són els CDR i sabem que són gent diversa, els nostres veïns amb una sola voluntat comuna; preservar la dignitat, mantenir l'alè d'allò comú: que tot ha de ser possible. Que estem al món per fer coses possibles. La postveritat ni cap dels recursos esmerçats no han pogut franquejar la senzillesa d'aquesta evidència.

I la segona victòria, crec que és l'aprenentatge de lidiar amb la por. Donar-li espai però que no ens incapaciti, tenalli, que no ens condicioni el que volem. Som tan forts com podem imaginar. La gent no ens adonem del poder que tenim.

Això va essencialment de democràcia, de sobirania, de crear fórmules de governança que no ens sotmetin quan vulguem avançar. Per això, gràcies, Defensors de la República, per defensar amb radicalitat i perseverança el més senzill

 
 
Més informació
 
Comentaris

Destaquem