Què en fem de la taxa de residus?

En principi, la nova taxa de residus hauria de seguir el principi "qui contamina, paga", tal com marca la directiva que la impulsa de la Unió Europea. Però el govern local l'ha vinculat al valor cadastral dels habitatges, un criteri que no mesura ni la generació real de residus ni la capacitat econòmica de cada llar. Tampoc té en compte els llogaters, que sovint acaben assumint una taxa que, tal com està dissenyada, no els correspon. No és estrany que l'Organització de Consumidors hagi advertit que l'aplicació és més que discutible i que es pot recórrer.

La CUP proposem una taxa més justa i ajustada a la realitat de cada casa. Defensem que es calculi a partir de tres indicadors: nombre d'habitants per immoble, consum d'aigua per llar i renda. Aquests paràmetres permeten individualitzar la taxa i aproximar tant l'impacte ambiental com la situació econòmica.

A més, cal incentivar millor el comportament ambiental i la sostenibilitat, perquè d'això va la cosa. Ara només es bonifica per l'ús de la deixalleria, amb un 5%. Per anar més enllà, nosaltres proposem ampliar les bonificacions incorporant serveis com biblioteques d'objectes, mercats de segona mà o tallers de reparació comunitaris.

Amb tot, és evident que la responsabilitat no pot recaure només en les llars. Sense lleis que obliguin la indústria a reduir envasos i plàstics d'un sol ús, és impossible que les famílies, que sovint no tenen ni temps ni diners per triar alternatives, puguin sostenir soles el canvi. Aquesta taxa hauria de ser un instrument per avançar, no una càrrega injusta.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.