En la mort de l'artista

Josep Grau i Garriga explicava que Cirici i Pellicer li va aconsellar posar un guionet entre els seus dos cognoms, Grau-Garriga, perquè, d’aquesta manera, accentuava més la seva singularitat davant d’altres Graus que podien haver en el món de l’art. Cirici Pellicer va ser un savi, mort prematur malauradament, però no la va encertar amb l’artista i l’home que ens ha deixat aquests dies perquè, probablement, n’hi ha pocs que tinguin la singularitat de Grau-Garriga al marge del guionet.

Vaig tenir poques ocasions de parlar-hi personalment, conec la seva obra, però si una cosa hem va impressionar d’ell va ser la qualitat i la profunditat de la seva humanitat. Josep Grau-Garriga era, per sobre de tot, un home del renaixement, un home total en el sentit més ampli i generós del terme, una persona compromesa amb el seu ofici i absolutament lliurada al seu temps i a la seva gent i, a més, un gran artista que va sublimar l’artesanat que, per molts, és l’essència principal de l’art.

Buscar dins, experimentar fora, treure del passat eines pel present, reclamar les arrels per fer les coses noves. Aquest era  i és, Josep Grau i Garriga.


 
Comentaris

Destaquem