Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Narcís Castanyer, expresident del CMSC, ens va deixar el passat divendres 19 de setembre. Aquells que al llarg de molts anys hem tingut el privilegi de gaudir de la seva amistat recordem avui les experiències compartides que han deixat empremta al club i a les nostres vides.
En Narcís a la muntanya mostrava excel·lents qualitats físiques i humanes. Des dels Pirineus a l’Aconcagua, des de l’Àfrica a l’Àsia, sense oblidar els seus estimats Alps. Totes les persones que vam compartir les experiències de muntanya tenim molt presents la seva il·lusió i la seva capacitat de servei i, com sempre, posava de manifest els valors del club: més que la capacitat de fer cims i curses de resistència, la solidaritat i l’esperit de servei a l’entitat i a les persones. En Narcís tant podia estar a una cruïlla de la Marxa Infantil com fent d’escombra a la Marxa de Resistència de Cap de Rec. Els responsables de qualsevol activitat coneixien la seva disponibilitat per cobrir un forat o ser el responsable de la intendència. Tots sabíem que en Narcís ajudava i col·laborava sempre des del lloc que fos a fi que l’activitat esdevingués un èxit.
En Narcís va assolir la presidència del CMSC durant deu anys i sense oblidar que va formar part de les diferents gestores que van existir en temps difícils. Dirigir el CMSC no és una tasca senzilla: personalitats i personalismes; criteris i visions de vegades oposades; circumstàncies positives i adversitats inesperades; grups i seccions amb objectius i interessos diferents i contraposats; col·lectius d’edat i ideologies molt diferents; nous projectes, fites i esdeveniments que calia liderar,i, finalment, l’herència i la història que calien preservar i transmetre a les generacions més joves. En Narcís va assolir totes les responsabilitats amb entusiasme i capacitat de treball.
Va demostrar una gran capacitat de diàleg i negociació: escoltava tothom i consultava abans de prendre una decisió. Feia extensament partícips de les problemàtiques i possibles solucions tots els membres de la seva junta. Buscava ajuts quan veia que no se’n sortiria. Al final, com a bon president, sabia ser coherent i conseqüent amb les seves responsabilitats. Com a fruit d’aquestes qualitats va saber mantenir unes juntes cohesionades, un bon ambient tot i els consensos o bé les discrepàncies que ens permetia amb tota la tranquil·litat i, per aquests motius, els seus companys tenim una molt grata i bona sensació d’haver treballat amb ell i així ho transmeten tots els que el van tractar.
Ell va iniciar el camí que ens ha permès comptar amb una nova seu, aspiració eterna del club. Amb entusiasme serè, tranquil però amb fermesa, va portar les negociacions amb les institucions oficials començant per l’Ajuntament. Incansable en el diàleg, va engrescar en el projecte els diferents grups , seccions i sectors del club. Tots els que van voler, van poder escoltar i argumentar a favor i en contra el projecte. No s’escapava a ningú que era un projecte de gran calat i condicionat a termini. Concentrant sinergies en una de les assemblees més grans que mai s’han celebrat, el projecte i els socis hi van donar suport. Quan l’obra va estar acabada, es va retirar. Tot i que malauradament la crisi va superar les possibilitats del club, ell va posar les bases perquè el Muntanyenc hagi pogut, per primera vegada en la seva història, gaudir d’una seu totalment en propietat, un actiu que deixa en herència a les noves generacions. Estava feliç el passat 26 d’abril en la festa d’inauguració.
Narcís descansa en pau, seguiràs viu en el record i la història del Club Muntanyenc.
En Narcís a la muntanya mostrava excel·lents qualitats físiques i humanes. Des dels Pirineus a l’Aconcagua, des de l’Àfrica a l’Àsia, sense oblidar els seus estimats Alps. Totes les persones que vam compartir les experiències de muntanya tenim molt presents la seva il·lusió i la seva capacitat de servei i, com sempre, posava de manifest els valors del club: més que la capacitat de fer cims i curses de resistència, la solidaritat i l’esperit de servei a l’entitat i a les persones. En Narcís tant podia estar a una cruïlla de la Marxa Infantil com fent d’escombra a la Marxa de Resistència de Cap de Rec. Els responsables de qualsevol activitat coneixien la seva disponibilitat per cobrir un forat o ser el responsable de la intendència. Tots sabíem que en Narcís ajudava i col·laborava sempre des del lloc que fos a fi que l’activitat esdevingués un èxit.
En Narcís va assolir la presidència del CMSC durant deu anys i sense oblidar que va formar part de les diferents gestores que van existir en temps difícils. Dirigir el CMSC no és una tasca senzilla: personalitats i personalismes; criteris i visions de vegades oposades; circumstàncies positives i adversitats inesperades; grups i seccions amb objectius i interessos diferents i contraposats; col·lectius d’edat i ideologies molt diferents; nous projectes, fites i esdeveniments que calia liderar,i, finalment, l’herència i la història que calien preservar i transmetre a les generacions més joves. En Narcís va assolir totes les responsabilitats amb entusiasme i capacitat de treball.
Va demostrar una gran capacitat de diàleg i negociació: escoltava tothom i consultava abans de prendre una decisió. Feia extensament partícips de les problemàtiques i possibles solucions tots els membres de la seva junta. Buscava ajuts quan veia que no se’n sortiria. Al final, com a bon president, sabia ser coherent i conseqüent amb les seves responsabilitats. Com a fruit d’aquestes qualitats va saber mantenir unes juntes cohesionades, un bon ambient tot i els consensos o bé les discrepàncies que ens permetia amb tota la tranquil·litat i, per aquests motius, els seus companys tenim una molt grata i bona sensació d’haver treballat amb ell i així ho transmeten tots els que el van tractar.
Ell va iniciar el camí que ens ha permès comptar amb una nova seu, aspiració eterna del club. Amb entusiasme serè, tranquil però amb fermesa, va portar les negociacions amb les institucions oficials començant per l’Ajuntament. Incansable en el diàleg, va engrescar en el projecte els diferents grups , seccions i sectors del club. Tots els que van voler, van poder escoltar i argumentar a favor i en contra el projecte. No s’escapava a ningú que era un projecte de gran calat i condicionat a termini. Concentrant sinergies en una de les assemblees més grans que mai s’han celebrat, el projecte i els socis hi van donar suport. Quan l’obra va estar acabada, es va retirar. Tot i que malauradament la crisi va superar les possibilitats del club, ell va posar les bases perquè el Muntanyenc hagi pogut, per primera vegada en la seva història, gaudir d’una seu totalment en propietat, un actiu que deixa en herència a les noves generacions. Estava feliç el passat 26 d’abril en la festa d’inauguració.
Narcís descansa en pau, seguiràs viu en el record i la història del Club Muntanyenc.