Per què (encara) no és pública l'aigua a Sant Cugat?

La gestió de l'aigua a Sant Cugat per part de Sorea va caducar el 2019, el govern anterior, de CiU, va fer una pròrroga de dos anys per tal d'estudiar si es podia municipalitzar o sortia més a compte fer una nova concessió. Els estudis que es van fer van demostrar que surt molt més a compte municipalitzar-ho, per a l'administració i per als ciutadans, però enguany s'ha hagut de fer una altra pròrroga perquè ara una sentència ha dit que això és competència metropolitana no municipal, i l'Àrea Metropolitana de Barcelona encara no s'ha decidit.

I com pot ser que l'AMB no ho tingui clar? Doncs perquè el partit que hi té més conselleres (PSC) està bloquejant qualsevol de les opcions que convertirien la gestió de l'aigua en pública, com podrien ser crear una empresa d'aigua publica metropolitana o fer un conveni amb l'Ajuntament de Sant Cugat per cedir-li aquesta competència, ni que sigui temporalment. Total. Que el PSC, que té un acord de govern a Sant Cugat on diu que la competència d'aigua serà pública aquest mateix mandat, està evitant que el subministrament d'aigua a Sant Cugat es gestioni de forma pública, sostenible i democràtica.

La seva opció sembla que és concedir-ho a una societat mixta on el control públic és mínim (70% Agbar, 15% "la Caixa", 15% AMB). És a dir, sense control ciutadà, sense accés a dades per part de l'Ajuntament, o sense possibilitat de fer tarifes socials o adaptar el servei a la mirada local.

Em costa molt entendre aquesta estratègia per complir els objectius de desenvolupament sostenible i combatre l'emergència climàtica, impulsant l'ampliació de l'aeroport del Prat, o deixant que béns públics com l'aigua segueixin en mans privades...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.