Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Us escriu una afectada de tants. Vam ser 70 milions de persones les que vam patir l’averia planetaria de les anomenades BB. Fa un temps, aquestes sigles feien referència a una actriu amb corves que sortia de l’aigua amb molt d’estil en una de les moltes pel·lícules de l’agent 007. Avui, les BB son les Blackberry, telèfons multimèdia que fa pocs dies es van quedar en coma profund i van deixar el món en silenci.
L’altre dia llegia en Francesc Marc Álvaro que escrivia: “Si la tecnologia que ens fa sentir una mica deus se’n va en orris, em sembla que la tragèdia està servida”. Em temo que té raó. Avui ja es fa extrany trobar-te amb una persona que visqui aïllada d’aquest món tecnològic i que no tingui una certa adicció a cap pantalla. Vull pensar que almenys durant les hores que va durar l’averia algú va redescobrir que hi ha món més enllà de les màquines, que existeix la comunicació verbal, interpersonal, aquella que permet quedar amb una persona o més i anar a una terrassa a prendre un cafè i intercanviar paraules mirant-se els ulls.
No voldria pas que penseu que estic en contra de les noves tecnologies. Podria fer una llista inacabable amb avantatges que han suposat tots aquests avenços: obertura al món, millor coneixament de les diferents realitats, accés a la informació, millor rentabilitat del temps invertit a la feina… Però també és cert que per contra, hem banalitzat el terme amistat, hem deixat de dedicar hores al contacte personal, hem deixat d’escriure correctament i hem après noves tècniques de moobing.
Durant uns anys he estat Presidenta de la Junta de l’Ampa de l’escola dels meus fills i és una escola de les que es preocupa de formar, sobretot, persones. Tot i així, he conegut casos de joves malvats que la seva covardia no els ha deixat afrontar situacions de cara i, en canvi, la pantalla els hi ha permès amagar-se al darrere i a través d’ella agredir a companys que no són del seu agrat.
En el Ple de l’Ajuntament d’aquest mes s’ha aprovat amb vots de Convergència i Unió i el Partit Popular un acord per promoure accions educatives sobre internet, dirigides als menors d’edat i a les famílies. Segons diuen, és necessari dur a terme una campanya de conscienciació a les families per prevenir els perills de les xarxes socials, tot i que a l’esmena la paraula perill no hi surt. Potser no cal crear alarma social. A la nostra ciutat sembla que es viu un ambient distès i relaxat al voltant d’aquesta qüestió. Millor.
L’altre dia llegia en Francesc Marc Álvaro que escrivia: “Si la tecnologia que ens fa sentir una mica deus se’n va en orris, em sembla que la tragèdia està servida”. Em temo que té raó. Avui ja es fa extrany trobar-te amb una persona que visqui aïllada d’aquest món tecnològic i que no tingui una certa adicció a cap pantalla. Vull pensar que almenys durant les hores que va durar l’averia algú va redescobrir que hi ha món més enllà de les màquines, que existeix la comunicació verbal, interpersonal, aquella que permet quedar amb una persona o més i anar a una terrassa a prendre un cafè i intercanviar paraules mirant-se els ulls.
No voldria pas que penseu que estic en contra de les noves tecnologies. Podria fer una llista inacabable amb avantatges que han suposat tots aquests avenços: obertura al món, millor coneixament de les diferents realitats, accés a la informació, millor rentabilitat del temps invertit a la feina… Però també és cert que per contra, hem banalitzat el terme amistat, hem deixat de dedicar hores al contacte personal, hem deixat d’escriure correctament i hem après noves tècniques de moobing.
Durant uns anys he estat Presidenta de la Junta de l’Ampa de l’escola dels meus fills i és una escola de les que es preocupa de formar, sobretot, persones. Tot i així, he conegut casos de joves malvats que la seva covardia no els ha deixat afrontar situacions de cara i, en canvi, la pantalla els hi ha permès amagar-se al darrere i a través d’ella agredir a companys que no són del seu agrat.
En el Ple de l’Ajuntament d’aquest mes s’ha aprovat amb vots de Convergència i Unió i el Partit Popular un acord per promoure accions educatives sobre internet, dirigides als menors d’edat i a les famílies. Segons diuen, és necessari dur a terme una campanya de conscienciació a les families per prevenir els perills de les xarxes socials, tot i que a l’esmena la paraula perill no hi surt. Potser no cal crear alarma social. A la nostra ciutat sembla que es viu un ambient distès i relaxat al voltant d’aquesta qüestió. Millor.