Ens calen, realment, autobusos tan grans?

No vull ser categòric, ja que no disposo de totes les dades i el que explico aquí és més una percepció personal que un fet objectiu. Tanmateix, sí que puc dir que la meva percepció no és fruit de l'atzar, sinó de l'observació diària de molts anys gràcies a la situació geogràfica del lloc on tinc l'estudi, just al davant del punt de la rambla del Celler que és origen i final de diverses línies d'autobús de Sant Cugat. Pertanyo, consegüentment, al veïnat que pateix al llarg del dia el soroll dels motors en marxa dels autobusos que descansen estacionats abans de reiniciar el seu circuit. No ho prohibeix el codi de circulació, això?

L'observació a què em refereixo mostra el gran estol d'autobusos que circulen buits. És a dir, sense cap passatger o amb una, dues o tres persones. Els autobusos són un servei públic, no pas un negoci, i cal mantenir-los, no hi ha dubte. Però potser sí que és bo preguntar-se si realment cal tenir vehicles tan grans per a un passatge tan minso. Jo hi he viatjat i sempre ho he fet amb poca gent, cosa que m'ha semblat poc sostenible. A més, observo cada dia les dificultats que tenen per maniobrar –en alguns casos ha calgut fer obres perquè poguessin girar– i veig també la despesa que suposa la seva circulació constant. Davant d'això, pregunto a l'Ajuntament si no seria possible substituir-los per minibusos. Sobta força veure buits vehicles tan grans fent un servei que probablement podrien cobrir autobusos més petits. No seria forassenyat estudiar-ho, si més no

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.