Aquest últim any hem pogut presenciar un augment descontrolat dels preus de l'habitatge. Aquesta escalada constant l'hem viscut amb especial força a Sant Cugat, però és un fenomen que s'està donant també arreu dels Països Catalans, l'Estat espanyol i grans ciutats del món. És en aquesta situació de crisi evident que ens preguntem què estem fent malament i quines solucions podem posar sobre la taula.
La dinàmica de mercat en què es veu sacsejat l'habitatge el dibuixa com a un simple objecte d'inversió, com a quelcom amb què generar rendes i acumular capital per invertir més i així generar més rendes. Si l'interès d'aquesta inversió és que pugi el valor dels seus actius, no estarien els interessos de l'inversor alineats amb la massiva pujada de preus? Potser no estem tractant l'habitatge com hauríem. Potser quan parlem d'habitatge hauríem de parlar d'allà on habitem i no de la rendibilitat què se li pot treure si dividim el pis en tres per fer-ne lloguers turístics o fent un coliving, intentant que el nom en anglès emmascari la precarietat que l'acompanya.
El model d'habitatge actual, fruit de no veure aquest com a un dret i bé essencial sinó com a un actiu del que treure rendibilitat és el que ens ha portat a aquesta massiva pujada de preus, i ens hi seguirà portant si no canviem les lògiques de base. Aquest febrer hem vist titulars de la recent llei que limita el preu dels lloguers. Aquesta, però, no és sinó un element necessari però no suficient per construir un parc habitacional per a les persones.
A Sant Cugat tenim la possibilitat material (econòmica) de dur a terme un programa de construcció d'habitatge públic que, acompanyat de mesures com la limitació dels lloguers o les quotes de lloguer social a construccions privades, ajudin a mitigar l'actual crisi de l'habitatge. Però per assegurar aquest dret no ens podem quedar en la reforma superficial, hem de canviar les lògiques de base i com entenem l'habitatge. Hem de fer polítiques que racionalitzin la producció i accés a un sostre per assegurar el dret a l'habitatge, no és una cosa que es pugui deixar només en mans del mercat. Tenim els recursos, el que ens manca és la voluntat política.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.