Entre els que vénen i els que se'n van

Diu que vénen de lluny, diu que són bastants, els envien a casa nostra i aquí els haurem de tenir. No estan convidats, hi són i prou.

Van venir armats, preparats per posar ordre allà on se suposa que hi havia desordre i aquí els vam esperar.

Vam ser-hi tot el dia, per allò de "si et lleves ben d'hora ben d'hora ben d'hora", i no van venir. Ens deien que anaven a altres llocs, allà imposaven el seu ordre i després marxaven, i així tot el dia... Esperant-los entre riures, nervis i por... pendents de qualsevol senyal que indiqués que ja venien, tots a punt per rebre'ls però ells no van venir. Quina sort que vam tenir.

Ara encara hi són. S'han quedat 'ancorats'. Imposant la seva presència com per recordar-nos qui són. Ho sabem. Són ells.

En canvi, n'hi ha d'altres que diuen que marxen, que ja no volen estar a casa nostra. Diuen que tenen por i que creuen que és millor marxar. Doncs com diria Major Trapero: "Bueno, doncs molt bé, doncs adéu".

I entre els que vénen i els que marxen, estem nosaltres, els que patim, els que estem preocupats, els que vivim tot això amb angoixa sota uns polítics que, dins l'era de la comunicació, són incapaços de comunicar-se.

Aquest any no comprarem loteria, ni beurem el cava d'altres anys, i potser fins i tot la sopa no serà de galets... però serà Nadal igual, farem família igual i riurem com sempre, junts i valents, arreglant el món cadascú amb les seves opinions.

Si fossin els meus fills, els hi diria allò de "Voleu fer el fotut favor de seure i parlar!"