Època d'eleccions

Durant el període d’eleccions et vénen a saludar un munt de gent important; gent que trobes fotografiats pels carrers. Tens la sensació que et coneixen de tota la vida. “Com va, Rafa?” i et fan un copet a l’esquena. M’estarrufo quan algú important em saluda.

I no és que no estigui habituat que em saludi gent important. Per exemple, sense anar més lluny, l’altre dia em va trucar la Clàudia Schiffer. Era la quarta vegada que m’insistia a veure quan tenia una estona lliure per veure’ns. Li vaig haver de dir que ho sentia, però que amb els 25 anys d’Espiral i la Programació Continuada anava molt atrafegat; que potser durant l’època estival, abans de la Festa Major de Valldoreix...

Però, que et vingui un polític, futur alcalde del teu poble, és diferent; no és la Clàudia. Oi que s’entén?

A més, durant aquestes èpoques t’arreglen les voreres, et reparen els fanals i t’asfalten el carrer. Tu dius, per exemple, “Davant de casa tinc una rajola trencada”. I et contesten “Prenem nota”. I es veu que la nota la perden i casualment la troben quan arriben les eleccions.

O et ve l’alcaldable de torn i et diu, “La primera cosa que faré serà un teatre per al poble”. I tu, no és que te’l creguis, perquè ja t’ho han dit moltes vegades, però fa il·lusió sentir-ho.

L’època d’eleccions és un temps per somiar. Sortiràs de casa i trobaràs aparcament a l’estació. Et casaràs i l’alcalde et posarà una limusina a la porta. Posaran un caca-can i ensenyaran els gossos a tirar de la cadena, etc. I com que somiar no costa diners -ni a ells prometre- val més no amargar-li el dia a cap candidat.

Jo crec que s’haurien de fer eleccions cada any. La gent seria més feliç i els carrers, arranjats.