Equilibri necessari

La setmana passada vam poder gaudir tots els santcugatencs de la Festa Major, Sant Pere. Quatre dies plens d'il·lusió, diversió, cultura i d'activitats als carrers de la nostra ciutat. Les festes majors, les revetlles, els concerts en places, els focs artificials, les activitats culturals a l'aire lliure són totes expressions vives de la identitat col·lectiva, i formen part del patrimoni immaterial de les nostres ciutats i pobles, transmeten valors, història, sentit de pertinença i, per descomptat, diversió. No obstant això, cada any i més a l'estiu es reviu un debat tant antic com actual: on està el límit entre el legítim gaudi col·lectiu i el dret al descans dels veïns?

Les festes i el valor de la cultura popular en l'espai públic no són un simple entreteniment. Constitueixen un reflex de la diversitat cultural, un mitjà de cohesió social i una manera de democratitzar l'accés a la cultura. A més, en molts casos, són impulsades per entitats veïnals o associacions sense ànim de lucre, reforçant el teixit comunitari i promovent la participació ciutadana.

Des d'una perspectiva legal, aquest tipus d'activitats estan emparades pel dret a la cultura (article 44 de la CE), la llibertat d'expressió artística i, en alguns casos, fins i tot per la protecció del patrimoni cultural immaterial reconegut per la UNESCO.

No obstant això, és igual de legítim i constitucional el dret al descans, a la salut i a la intimitat personal i familiar (articles 15 i 18 de la CE). Per a moltes persones, especialment aquelles amb horaris laborals nocturns, nens petits, persones grans o amb malalties, el soroll i l'ocupació de l'espai públic poden convertir-se en una font crònica i vulneració dels seus drets.

A més, la falta de regulació o la permissivitat excessiva pot derivar en situacions d'incivisme, brutícia, inseguretat o deterioració del mobiliari urbà i del que és col·lectiu. Això no sols afecta la qualitat de vida dels veïns, sinó que també erosiona el prestigi de les mateixes festes.

La cultura popular, el dret a gaudir d'ella i el dret al descans no són enemics irreconciliables, sinó drets que han de coexistir en el marc d'una societat plural i respectuosa. La clau està en la corresponsabilitat, ni imposar el silenci absolut ni imposar la festa perpètua. Celebrar, sí, però amb respecte; descansar, també, però sense negar l'alegria de compartir. Només així les nostres places i carrers podran continuar sent espais de vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.