Equitat, valors i plors

"En el moment actual, els recursos per atendre les persones i famílies vulnerables són insuficients", explica Ramon Palacio

Vivim en una societat desigual. En l'àmbit planetari les desigualtats i les injustícies són evidents. Però també en l'àmbit local vivim en una societat desigual, i les desigualtats han augmentat en els darrers anys. Anem com els crancs, cap enrere.

Una minoria insolidària posseeix la major part dels recursos, les classes mitjanes (malauradament en retrocés) subsistim, i una part de la societat no disposa de recursos suficients per fer una vida digna.

 

Les administracions, començant pels ajuntaments, estableixen departaments de serveis socials per atendre les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. També hi ha entitats privades i ONG's que fan la mateixa funció.

En el moment actual, els recursos per atendre les persones i famílies vulnerables són insuficients, i sense perjudici d'exigir a les administracions un augment d'aquests recursos, els gestors d'aquests serveis han d'actuar amb criteris clars i amb la màxima equitat i respecte als usuaris d'aquests serveis.

 

Dit això, afegiré què és el que no val. No valen els abusos, no valen els egoismes. Tots coneixem casos de persones que reclamen atenció de forma cridanera, exigint una pensió, un habitatge social o una prebenda, per davant dels altres. Els recursos públics disponibles són limitats, i cal establir molt bé qui en té dret. El dret a gaudir gratuïtament de recursos públics també és limitat. I una cosa és el suport en cas d'emergència, que mai es podrà negar, i un altre els abusos i creure's en el dret que les administracions et proveeixin d'allò pel que totes les altres persones han d'esforçar-se.

L'obligació dels gestors, i entre ells el síndic quan atén les reclamacions dels usuaris, és actuar amb equitat i detectar abusos. Qui més crida no té més drets.

 
Comentaris (1)
Mercè Fa 13 dies
Totalment d'acord amb les seves opinions..