És molt senzill, és una estafa

Jo volia escriure un article sobre els nesprers de Sant Cugat; de com els seus propietaris no els fan ni cas i de com aquest fruit tan saborós, tan carnerià, es va podrint a poc a poc davant dels meus ulls desesperats.

Però no puc; no m'han deixat. La constitució del consistori de Sant Cugat m'obliga a dir la meva, a mostrar la meva indignació. Jo, distingits lectors, mai no he tingut un carnet de cap partit, tot i que alguns m'han fet la rosca; però no vull amagar que a casa sempre s'havia respirat una atmosfera esquerrorepublicana que jo he mantingut fidelment. Almenys fins ara, perquè si em preguntessin si tornaria a votar el mateix que vaig triar per a les municipals diria que no; que no, radicalment.

Com es pot potinejar d'aquesta manera tan barroera el meu vot? Què ha estat aquest mercadeig tan lamentable que ha portat a ser batllessa una persona que no ha guanyat les eleccions i que ha hagut de pactar amb un grup que va donar suport al 155; és a dir, que va permetre subvertir la voluntat popular. Puc entendre els pactes; és clar que si, però no puc entendre en absolut que una voluntat majoritària, la del sobiranisme, manifestada de manera claríssima a les urnes, hagi estat anorreada tan lamentablement. Només hi ha una explicació possible: el desig d'ocupar un seient al preu que sigui i això, Mireia, i em sap un greu enorme dir-ho, no té cap justificació.

I no em parlin d'un pacte d'esquerres, perquè no va d'això. El PSC fa molt de temps que va deixar de ser un partit d'esquerres. "Los del centro –vaig sentir que li deia Pere Soler a una persona durant la campanya- nos encontramos siempre". Doncs això, ja s'han ben trobat.