És molt seva

Quants cops hem dit aquesta frase parlant d'algú? D'algú que, molts cops, ni tan sols coneixem o que dins els nostres paràmetres injustos i intransigents ens porten a considerar-lo diferent. I, amb tota la contundència i veritat que ens dona la ignorància el sentenciem.

Estem carregats de prejudicis. Tots. És molt complicat no jutjar o no fer-se idees, ni bones ni dolentes de la gent: com actuen, com pensen, què diuen, és molt difícil no fer-ho. És gratis opinar i arbitrar, ho hem de reconèixer des de fora tot és molt fàcil: no hi ha història, no hi ha mal, ni pressió, ni somnis trencats, no hi ha res. Molts cops, no hi ha ni la possibilitat d'explicar la veritat, perquè els tabús són grans i constants. Per desconeixement allunyem i jutgem aquella gent que pateix allò que nosaltres no coneixem i els excloem i els mirem amb recel; els estigmatitzem.

Aquest any La Marató de TV3 està dedicada a la Salut Mental. Aquesta salut que és la gran repressió social que en parlem amb boca petita i xiuxiuejant. Podem dir, obertament, que estem de baixa per mal d'esquena, però rares vegades sentirem que és per depressió; trastorns com la bipolaritat, l'esquizofrènia, el trastorn límit de personalitat... són invisibles.

La por de ser exclòs, assenyalat o marcat, dificulta la prevenció i el tractament. Sens dubte, tenim un gran repte al davant: conèixer, explicar, educar, sensibilitzar, crear oportunitats d'integració i un llarg etcètera. Com a societat ens cal donar llibertat als tabús i tancar amb pany i forrellat els prejudicis. Ja que som petites parts vives de la societat us pregunto: què hi podem fer cadascú de nosaltres?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.