Escenes del Pessebre a Valldoreix

Qualsevol poble que s’apreciï com a tal, ha de tenir per aquestes festes els seus Pastorets o el Pessebre vivent, o alguna obra teatral relacionada amb pastorets, pessebres, estels de Nadal i Nens Jesús

A Valldoreix ja fa deu anys que fem aquestes Escenes del Pessebre. I el dia 31 hi tornem. Quatre sessions, dues al matí, (a les 12 hores i a les 12:45) i dues a la tarda (17:30 i 18:30). Seguim fent participar el públic cantant o dient frases del text. A més, pugen a l’escenari i fan ofrenes de menjar al Nen Jesús. I com el Nadó no pot amb tant tiberi –l’any passat van ser dos-cents quilos- els donem a Càritas perquè faci un bon repartiment.

Han estat dies de fer el quadre d’actors, repassar atrezzos, fer aprendre textos, mirar el vestuari...El Nen? Quina mare té un nadó i ens ho deixa? Prepareu un nino per si de cas. I la cabra? D’on traurem la cabra? Vam tenir una, la Fina, i se’ns va morir. La Fina era del Cau Amic i feia molt bona planta. Era bona actriu. Només un any no ens va fer un bon paper: a la funció que van venir els polítics a inaugurar el Pessebre, va la Fina i se’ns fa caca a l’escenari. Jo, per a mi, que ho va fer a propòsit. Li agradava fer el número.

Els angelets que surten a l’Anunciació també els hem de canviar sovint, en quatre dies se’ns fan grans i no queden bé. Potser si fan de pastorets... El que ens ha costat més és trobar Verges. Ep, no malpenseu que estic parlant de Pessebres! Costa perquè les joves d’avui dia, per aquestes dates, marxen de vacances o a esquiar i no hi ha manera de fer concordar dies i horaris. Són altres temps...

Sigui com sigui, ja el tenim a punt. Si veniu al Casal podreu entrar de franc, només portant alguna cosa de menjar ja n’hi ha prou i no és obligatori.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem