Esclafit

Durant el camí que recorren provoquen devastació, més o menys important, en funció de la seva potència.

En canvi, el fenomen anomenat esclafit (en anglès Downburst o en castellà Reventón), pot ser també molt destructor, però no s’identifica pel remolí del tornado ben retallat i identificable, sinó per vents violents o molt violents i que baixen del centre de la tempesta sortint-ne cap al seu voltant.

Acostumen a acompanyar tempestes severes, formades en una línia de contrast molt acusat entre aire càlid que precedeix el fenomen tempestuós i l’aire fred que arriba pel darrere.

És un fenomen que ara a l’estiu, de tant en tant es presenta en algunes de les tempestes més fortes.

L’esclafit més famós dels darrers anys va ser el que va acomiadar l’excepcional estiu del 2003. Després de 5 mesos de calor ininterrompuda, polvoritzant rècords cada mes, una vigorosa línia de tempestes va produir nombrosos esclafits a les comarques del Bages i Osona especialment.

Moltíssimes destrosses i l’anemòmetre d’enregistrament del vent de l’observatori de Manresa que va arribar al màxim de les seves possibilitats de mesura, 180 kilòmetres per hora.