Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El cap de setmana passat, el darrer de l’estiu astronòmic, va portar menys tempestes i menys extenses geogràficament parlant de les previstes inicialment però, les que es van produir, van ser especialment violentes.
Als informatius de TV3 i Catalunya Ràdio ens vàrem referir a la forta tempesta que va afectar les comarques gironines i que, en el cas de la Garrotxa, va ser acompanyada d’aquest fenomen. Hem sentit a parlar i hem vist sovint els tornados per televisió. Són aquelles mànegues o remolins que pengen d’un núvol de tempesta i es belluguen girant sobre si mateix. Durant el camí que recorren provoquen devastació, més o menys important, en funció de la seva potència. En canvi, el fenomen anomenat esclafit, pot ser també molt destructor, però no s’identifica pel remolí del tornado ben retallat i identificable sinó per vents violents o molt violents i que baixen del centre la tempesta sortint-ne del centre. Acostumen a acompanyar tempestes severes, formades en una línia de contrast molt acusat entre aire càlid que precedeix el fenomen tempestuós i l’aire fred que arriba pel darrera.
La tempesta de la Garrotxa amb pluges superiors als 80 l/m2 i vents pròxims als 100 km/h va ser d’aquest tipus. El tipus de vegetació i de sòl, en van fer la resta a l’hora de tombar centenars d’arbres. L’esclafit més famós dels darrers anys va ser el que va acomiadar l’excepcional estiu del 2003. Després de 5 mesos de calor ininterrompuda, polveritzant rècords cada mes, una vigorosa línia de tempestes va produir nombrosos esclafits a les comarques del Bages i Osona especialment. Moltíssimes destrosses i l’anemòmetre d’enregistrament del vent de l’observatori de Manresa que va arribar al màxim de les seves possibilitats de mesura, 180 km/h.
Als informatius de TV3 i Catalunya Ràdio ens vàrem referir a la forta tempesta que va afectar les comarques gironines i que, en el cas de la Garrotxa, va ser acompanyada d’aquest fenomen. Hem sentit a parlar i hem vist sovint els tornados per televisió. Són aquelles mànegues o remolins que pengen d’un núvol de tempesta i es belluguen girant sobre si mateix. Durant el camí que recorren provoquen devastació, més o menys important, en funció de la seva potència. En canvi, el fenomen anomenat esclafit, pot ser també molt destructor, però no s’identifica pel remolí del tornado ben retallat i identificable sinó per vents violents o molt violents i que baixen del centre la tempesta sortint-ne del centre. Acostumen a acompanyar tempestes severes, formades en una línia de contrast molt acusat entre aire càlid que precedeix el fenomen tempestuós i l’aire fred que arriba pel darrera.
La tempesta de la Garrotxa amb pluges superiors als 80 l/m2 i vents pròxims als 100 km/h va ser d’aquest tipus. El tipus de vegetació i de sòl, en van fer la resta a l’hora de tombar centenars d’arbres. L’esclafit més famós dels darrers anys va ser el que va acomiadar l’excepcional estiu del 2003. Després de 5 mesos de calor ininterrompuda, polveritzant rècords cada mes, una vigorosa línia de tempestes va produir nombrosos esclafits a les comarques del Bages i Osona especialment. Moltíssimes destrosses i l’anemòmetre d’enregistrament del vent de l’observatori de Manresa que va arribar al màxim de les seves possibilitats de mesura, 180 km/h.