L'esperança, més forta que l'alcohol

En els anys que porto com a mossèn, he acompanyat diverses persones que han tingut addicció a l'alcohol. Són realitats molt dures en què sovint es pateix molta soledat. Recordo el cas d'una senyora de Terrassa. Em comentava que les dones solen beure a casa, amagant-se: comprava alcohol en diferents supermercats perquè ningú sospités.

La seva vida va anar empitjorant pel seu fort alcoholisme: el matrimoni es va trencar i moltes amistats la van abandonar. "Ningú vol ser amic d'una persona que beu", em deia. Enmig del dolor, es va apropar a l'Església. Parlàvem molt. En aquests casos, el que costa més és tornar a creure que la teva vida pot canviar. Però el seu canvi va arribar: la fe en Jesús, el grup d'alcohòlics anònims i la vinculació en un grup de la parròquia van ser factors decisius per recuperar l'esperança.

Va tornar a fer una vida molt normal i l'alegria va tornar al seu rostre. I sempre més va estar molt acompanyada per les dones del grup de formació de la parròquia. Fins i tot quan va caure malalta i quan la seva vida va arribar al final. Al cel sigui! L'entrega d'aquest grup de dones és un gran testimoni, ja que ens recorda que sempre podem ser instrument per ajudar altres a sortir del pou.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.