Esperit silenciós?

Aquest matí he parlat amb la Maria Rosa, una voluntària de Càritas que ha estat vuit anys fent una feina silenciosa però important per al funcionament de Càritas. És una feina amagada, poc vistosa, amb poc reconeixement públic, però molt necessària. Avui voldria recordar totes les “formiguetes” que tenim a les parròquies, a les associacions, a les famílies... Persones que no busquen protagonisme, que no estan en els llocs vistosos, però que són molt constants, entregades i que saben fer les coses amb humilitat i amor. Quanta necessitat tenim de persones així!

Aquest diumenge és la Pentecosta, el dia que recordem la vinguda de l’Esperit Sant sobre els deixebles de Jesús en forma de llengües de foc. L’Esperit Sant també és com les persones “formiguetes”. No para de fer feina però sempre ho fa amb humilitat, sense fer soroll, sense buscar protagonismes, amb amor de mare. Sense ell, el món seria molt diferent. És pura creativitat, renovació, novetat. És també qui, des del silenci, crea germanor, unió entre les persones, fraternitat. És el qui ens dona pau, goig, futur, esperança en els nostres cors. Gràcies Esperit Sant, i també moltes gràcies als qui, com Ell, feu grans coses amb perseverança i humilitat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.