Esport... a totes les edats

Després vaig ser gimnasta i, com que vaig créixer força, vaig acabar jugant a bàsquet (pràcticament fins que van néixer les meves filles). Quan les nenes eren petites, les vam apuntar a tennis al CTN Sant Cugat i, de passada, també en vaig aprendre jo. Ara practico el pàdel i intento jugar-hi 3 o 4 dies a la setmana.

Us explico això arran la portada del diari de fa poc. Esport a partir dels 40. Tinc amics que han començat a fer esport de grans i han pogut comprovar els avantatges que suposa, a tots els nivells. Des del sabut mens sana in corpore sano fins als valors intrínsecs que porta la pràctica esportiva; però també la part més social, que dóna la possibilitat de fer noves amistats amb aficions comunes. A altres, s’ha de reconèixer que els ha enganxat de tal manera, que diria que pateixen vigorèxia (però aquest és un altre tema). 

La nostra és una ciutat esportiva. Segurament de les més esportives de Catalunya. Gairebé un 55% de la població practica esport de manera regular. Tenim moltíssimes instal·lacions i clubs esportius per a tots els gustos: golf, judo, bàsquet, natació, tennis, gimnàstica, spinning, ball...  fins i tot vòlei platja o l’innovador bootcamp. Una gran oferta que va creixent (fa uns dies es van inaugurar les pistes de l’Augusta Pàdel, per exemple). A més, també podem fer esport sense necessitat estar apuntats enlloc. Senzillament caminar, córrer o anar en bici per Collserola. Un luxe i un privilegi al costat de casa. Aquest vessant esportiu que tenim és d’aquells que em fa sentir orgull de pertànyer a Sant Cugat. Si encara no en practiqueu cap, no ho dubteu. Val la pena. 

Per cert, sabeu d’on em ve l’afició a l’esport? Del meu pare. Era atleta de jove. Ara té gairebé 82 anys, juga a pàdel cada dimarts, camina molt i vol apuntar-se al Club Muntanyenc per entrenar-se i competir amb els de la seva quinta. “Crec que serem poquets de la meva edat”, diu.