Esport sí o esport no

Estem acostumats a llegir o escoltar anàlisis sobre les bondats de fer esport amb regularitat. Fer esport és la millor opció per cuidar la nostra salut física i també mental. L'activitat esportiva també ens dóna beneficis socials. Es crean noves amistats. El ventall social s’amplia moltíssim. També s’incrementa el coneixement de l‘entorn ciutadà i s’exercita la nostra capacitat de comunicació.

Però el que no ens expliquen amb detall són els riscos de fer esport sense un criteri ben elaborat. Fer esport no ens dóna un estatus social superior als qui no en fan. No ens fa millors que als altres ni tampoc ens inscriu en una suposada nova clase social, “els esportistes”. Fer esport ens cultiva en l’esforç, ens ajuda a veure'ns tal i com som, petits. També ens dóna la possibilitat d’ajudar als nostres companys. Ens fa més socials i més sociables. No oblidem que és una activitat lúdica per definició i que no ens hauria de representar res més que això. En el marc de la salut hem de tenir en compte que tots els cossos són diferents i, per tant, tenen diferents limits.

Què és el que no hauria de representar l’esport? Competivitat sense res més. Esperit d’enfrontament per l’ansia de ser superior a l'adversari. Recerca de l'èxit com a tapadora d'altres mancances. Un negoci, una inversió de futur. Alló d'"el/la nen/a fa tenis perquè si arriba a ser algú guanyarà molts diners…" L’esport ha de ser l’expressió de la nostra condició física, com éssers físics en la nostra bassant corporal.

El que no hem de fer és malmetre allò que s’ha fet per complementar el nostre creixement com a persones, que és l’esport. La fama, l’èxit esportiu, etc. són estereotips creats pel mercat o millor dit pel mercantilisme que tot ho envolta i quasi tot ho malmet. Tinguem presents els nostres limits i treballem amb ells, serem millors i més feliços. No pensem en l’esport com una inversió de futur. L’esport ha de ser una activitat de present per un futur millor.