Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Benvolguts senyors/senyores: He rebut la seva carta del 15 d’octubre (aquí a la Floresta on visc l’he rebuda una mica més tard però tractant-se d’unes innovacions que es posaran en marxa el dia 1 de gener del 2014, això no és important). La qüestió és que em conforta profundament que em diguin que m’escriuen “amb l’objectiu d’estar a prop seu”. No saben el pes que em treuen de sobre perquè, la veritat, és que darrerament em sentia una mica sol pel que fa a vostès i a tot el que representen.
També m’alegra saber que m’ofereixen “la màxima qualitat en el nostre servei” posant a la meva disposició “la seva xarxa comercial” que és “la més extensa de tot Espanya: 6.000 oficines, 10.000 caixers automàtics i la Línia Oberta, la banca per internet i banca mòbil líder a nivell internacional”. M’emociono, aquesta és la veritat. I encara m’emociona més llegir que “la transparència informativa és part fonamental de la relació amb els nostres clients i, per això mateix, li fem arribar, adjunts, els preus de determinats serveis bancaris de Caixabank i de targetes de CaixaCard...” Alto!!! I, a continuació reblant el clau afegint: “A partir d’aquesta data, les liquidacions del dipòsits a la vista, tant d’interessos com del manteniment i l’administració, es practicaran per trimestres anuals vençuts”. Alto, una altra vegada!!!.
Clar que “li recordem”, diuen, “que La Caixa (aquí Caixabank desapareix i torna La Caixa) disposa d’amplis programes de gratuïtat en els serveis, per als clients que mantenen vinculació amb la nostra entitat”. Alto!!!, i ja van tres... Però, a veure, si jo tinc uns diners en un compte de Caixabank SA, no ens equivoquem de nom, insisteixo, si jo tinc una diners, els meus diners que quedi clar!, perquè haig de pagar un manteniment de dipòsit? Que els meus diners estan en una caixeta i cada dia passa un senyor/a per allà i neteja la pols que hi ha sobre dels diners? Que els agafa i els compta cada setmana per si algun s’ha perdut?
Jo em pensava, és un dir, que els meus diners, insisteixo el MEUS diners estaven segurs a La Caixa, ara sí, La Caixa, perquè a casa estan més insegurs (clar que pensant en Xipre la cosa no està tan clara) i aquests diners em generaven uns interessos, pocs, poquets, miserables interessos que ni tan sols cobreixen l’increment del cost de la vida, però això, estaven allà tranquils i els grans cervells financers de Caixabank, ara sí Caixabank, en treien profit (per ells és clar!) invertint, deixant-los a altres com empresaris o gent que encara es compra pisos i així un llarg etcètera que no te l' acabes.
Doncs no!! Els meus diners, repeteixo els MEUS diners generen una despesa a la pobra empresa de Caixabank que han de pagar a uns empleats, cada cop menys (si algú fa un càlcul veurà que hi ha una clara correspondència entre l’augment de caixers i la disminució d’empleats). I m’han de cobrar manteniment, però si només fos el manteniment rai (total 48 € per any, una tonteria!!), però el que passa és que si faig qualsevol operació utilitzant (és una manera de dir, eh!!) a un empleat de La Caixa també em carreguen uns dinerons. Tot ho haig de fer mitjançant els caixers automàtics que, com ja em vist, són molts i estan per tot arreu.
Vistos els preus, vist que hi haurà molta gent que ni s’adonarà del càrrec que els hi faran, vist que encara que siguin els MEUS diners sembla més que siguin els seus, i arribat a la trista conclusió, senyors i senyores de La Caixa, ai!, vull dir Caixabank, SA que vostès no m’estimen i tant els hi fa que tingui els diners o no a la seva confiança.
Un dia, i no fa pas gaires anys (pensin que jo tinc compte corrent amb vostès des de l’any 1967) em van dir que jo era la seva estrella!!, no saben l’emoció que aquesta confessió em va causar, però ara després de rebre aquesta llarga llista de càrrecs pels serveis (n’hi ha una que m’encanta i és cobrar 30 €, mínim, per compra/venda de bitllets de moneda estrangera), doncs després d’alguns anys, he arribat a la conclusió que no és que jo sigui la seva estrella si no que em volen estrellat.
Per tant, amb la deguda simpatia i consideració i el desig sincer que facin molts negocis i deixin de banda aquella cosa antiga d’una entitat sense ànim de lucre i facin molts i molts beneficis sempre en nom de Catalunya, els hi comunico que un dia d’aquests cancel·laré el meu compte i treuré els MEUS diners que són pocs, però que són els MEUS i no pas els SEUS. Ja sé que aquest anunci no els hi farà perdre el son, però mirin hi ha coses que no tinc perquè aguantar-les.
Cordialment.
També m’alegra saber que m’ofereixen “la màxima qualitat en el nostre servei” posant a la meva disposició “la seva xarxa comercial” que és “la més extensa de tot Espanya: 6.000 oficines, 10.000 caixers automàtics i la Línia Oberta, la banca per internet i banca mòbil líder a nivell internacional”. M’emociono, aquesta és la veritat. I encara m’emociona més llegir que “la transparència informativa és part fonamental de la relació amb els nostres clients i, per això mateix, li fem arribar, adjunts, els preus de determinats serveis bancaris de Caixabank i de targetes de CaixaCard...” Alto!!! I, a continuació reblant el clau afegint: “A partir d’aquesta data, les liquidacions del dipòsits a la vista, tant d’interessos com del manteniment i l’administració, es practicaran per trimestres anuals vençuts”. Alto, una altra vegada!!!.
Clar que “li recordem”, diuen, “que La Caixa (aquí Caixabank desapareix i torna La Caixa) disposa d’amplis programes de gratuïtat en els serveis, per als clients que mantenen vinculació amb la nostra entitat”. Alto!!!, i ja van tres... Però, a veure, si jo tinc uns diners en un compte de Caixabank SA, no ens equivoquem de nom, insisteixo, si jo tinc una diners, els meus diners que quedi clar!, perquè haig de pagar un manteniment de dipòsit? Que els meus diners estan en una caixeta i cada dia passa un senyor/a per allà i neteja la pols que hi ha sobre dels diners? Que els agafa i els compta cada setmana per si algun s’ha perdut?
Jo em pensava, és un dir, que els meus diners, insisteixo el MEUS diners estaven segurs a La Caixa, ara sí, La Caixa, perquè a casa estan més insegurs (clar que pensant en Xipre la cosa no està tan clara) i aquests diners em generaven uns interessos, pocs, poquets, miserables interessos que ni tan sols cobreixen l’increment del cost de la vida, però això, estaven allà tranquils i els grans cervells financers de Caixabank, ara sí Caixabank, en treien profit (per ells és clar!) invertint, deixant-los a altres com empresaris o gent que encara es compra pisos i així un llarg etcètera que no te l' acabes.
Doncs no!! Els meus diners, repeteixo els MEUS diners generen una despesa a la pobra empresa de Caixabank que han de pagar a uns empleats, cada cop menys (si algú fa un càlcul veurà que hi ha una clara correspondència entre l’augment de caixers i la disminució d’empleats). I m’han de cobrar manteniment, però si només fos el manteniment rai (total 48 € per any, una tonteria!!), però el que passa és que si faig qualsevol operació utilitzant (és una manera de dir, eh!!) a un empleat de La Caixa també em carreguen uns dinerons. Tot ho haig de fer mitjançant els caixers automàtics que, com ja em vist, són molts i estan per tot arreu.
Vistos els preus, vist que hi haurà molta gent que ni s’adonarà del càrrec que els hi faran, vist que encara que siguin els MEUS diners sembla més que siguin els seus, i arribat a la trista conclusió, senyors i senyores de La Caixa, ai!, vull dir Caixabank, SA que vostès no m’estimen i tant els hi fa que tingui els diners o no a la seva confiança.
Un dia, i no fa pas gaires anys (pensin que jo tinc compte corrent amb vostès des de l’any 1967) em van dir que jo era la seva estrella!!, no saben l’emoció que aquesta confessió em va causar, però ara després de rebre aquesta llarga llista de càrrecs pels serveis (n’hi ha una que m’encanta i és cobrar 30 €, mínim, per compra/venda de bitllets de moneda estrangera), doncs després d’alguns anys, he arribat a la conclusió que no és que jo sigui la seva estrella si no que em volen estrellat.
Per tant, amb la deguda simpatia i consideració i el desig sincer que facin molts negocis i deixin de banda aquella cosa antiga d’una entitat sense ànim de lucre i facin molts i molts beneficis sempre en nom de Catalunya, els hi comunico que un dia d’aquests cancel·laré el meu compte i treuré els MEUS diners que són pocs, però que són els MEUS i no pas els SEUS. Ja sé que aquest anunci no els hi farà perdre el son, però mirin hi ha coses que no tinc perquè aguantar-les.
Cordialment.