Família i estructures que ens limiten

Article d'opinió de Costas parlant sobre l'existència de diferents formes d'entendre el concepte família

De tot el que he anat esborrant a l'agenda des del 16 de març, m'ha sabut especialment greu la Festa de la Diversitat Familiar. Sense saber ben bé què hi hauria, enyoro aquest espai de trobada i reconeixement de la multi-infinitat de possibles conjuncions entre persones que donen lloc a una família, i la possibilitat que cadascuna d'aquestes famílies pugui emmirallar-se i ser visible.

Com a adulta en una família monomarental, observo que sovint (que no sempre) a ulls d'altres, carrego una estructura buida, una ombra. I que, sovint, he d'explicar; "no, no; estem el menut i jo només a casa", és a dir, sovint he de justificar aquest buit; "ell" no hi és. "No, no; no ha marxat... no, no; si és que no hi ha sigut mai". Encara avui se'ns assigna la presència masculina per defecte i, si no hi és ara, tranquil·la i no desesperis dona, que ja arribarà, segur que sí i, mentrestant, tu surt, lliga, folla, va, ara que el nen s'està fent gran ja podràs. I no diguis que no en tindràs més de fills! Mai saps què et proporciona el destí romàntic. I si t'enamores? Llavors la resolució no pot ser altra que tenir bebès!

Que si el pes del patriarcat ja hi era -sempre hi és-, essent cap de família, en femení, se'm fa en el dia a dia molt més que evident. La pauta és un mascle, un úter que no has de donar per tancat i un enamorament meravellós que arribarà. Si no ho tens, et manca. I les opcions del joc són aquestes. I punt.

Concebre altres i noves maneres de relacionar-se, de crear famílies diverses, serà més senzill i més lliure quan aconseguim esborrar del tot les imposicions, estructures i pautes que ens venen donades i que ens condicionen tant. Podem eliminar-les estant molt, però que molt, atentes. Perquè ens la colen per tot arreu

 
 
 
Comentaris

Destaquem