Què farem quan això s'acabi?

Article d'opinió de Casamitjana parlant de la represa de la normalitat

Aquests dies llargs de confinament hem tingut ocasió de llegir centenars d'articles sobre la pandèmia del Coronavirus, dels seus orígens i de les seves conseqüències no només mèdiques, sinó també econòmiques i socials, de les mesures per parar-la o vèncer-la, de les tragèdies que ha representat per a moltes persones i, sobretot, de què passarà quan s'acabi i tornem a la "vida normal".

Hem pogut escoltar música als balcons, veure obres de teatre a través de diferents mitjans, llegir llibres de forma gratuïta, hem aplaudit cada dia als nostres sanitaris per demostrar-los que valorem la seva feina, hem sabut de persones que s'organitzaven per fer la vida fàcil a d'altres, hem ajudat gent vulnerable, s'ha ajornat el pagament d'impostos i s'ha donat suport a empreses i treballadors.

Tot plegat propostes i ajuts en moments excepcionals. Però la pandèmia passarà tard o d'hora i la pregunta és què farem llavors. Seria bo que seguíssim llegint, anant al teatre i a concerts i mostrant empatia envers els nostres conciutadans. Però més enllà d'això potser caldria que ens plantegéssim el nostre estil de vida capitalista i consumista, que ens apliquéssim a defensar el bé comú, que valoréssim el treball de tots aquells sectors precaritzats com són els de neteja i de cura i a les persones que els fan, que valoréssim tot allò que és públic, des de la sanitat fins a l'educació. I que fóssim capaços d'implantar una renda mínima garantida de ciutadania per aconseguir que ningú es quedi enrere.

Sembla clar que després de la pandèmia res serà com abans. A veure si serem capaços de capgirar les nostres prioritats i posar al centre allò que és realment important per la vida.

 
Comentaris

Destaquem