Ja ha començat la voràgine electoral, en els propers mesos ens trobarem discursos, propostes i promeses electorals, per millorar la nostra ciutat, el nostre país o l’estat. D’aquí a finals d’any, tenim tres cites amb les urnes, la primera, el proper 24 de maig amb les eleccions municipals, que poden albirar un procés de canvi important, no només a Sant Cugat, també a la resta dels Països Catalans. El 27 de setembre tenim una altra “festa de la democràcia” amb les eleccions al parlament autonòmic de Catalunya, on veurem i viurem si la classe política és capaç de complir amb les demandes populars, o si per contra segueixen marejant la perdiu. Per últim, vindran les eleccions al congrés de l’estat, que encara no tenen una data fixa, però que alguns mitjans de comunicació ja situen a finals d’aquest 2015.
A aquest calendari electoral embogit, hem de sumar-li els aires de canvi que es respira en el si de la societat, la necessitat urgent de començar a capgirar l’estat de les coses. La crisi econòmica, la corrupció, els anhels de llibertat dels pobles, entre altres factors, fan que ara més que mai la política sigui una eina important per poder començar a construir un futur millor. Però aquests canvis no vindran solets, al contrari, ara és el moment que la “gent normal”, les persones de peu, agafem les regnes de les nostres vides i comencem a implicar-nos en la vida política i social. Hem de tenir clar, que els canvis només els podem fer nosaltres, ja va sent hora de crear mecanismes de participació i d’implicar-s’hi, ja no ens serveix mirar la política des del sofà de casa mentre remuguem.
Si la situació política, econòmica i social de la ciutat i del país està com està, és clarament responsabilitat nostra, hem deixat en mans d’altres les decisions sobre l’organització i la gestió de les nostres vides i de la col·lectivitat. Per tant, som les primeres responsables del saqueig de les caixes, de les retallades en educació, en sanitat, dels desnonaments diaris, de la manca de transparència i de participació ciutadana en la política. La democràcia representativa s’ha quedat curta, sobretot per la falta de mecanismes de control sobre la classe política, que avui en dia es pensen que són els amos de la ciutat i del país.
Segurament moltes de vosaltres estareu pensant que això de fer política és un autèntic avorriment, que no va amb vosaltres i que tots són iguals, i segurament no us faltarà raó, però hem de començar a entendre que fer política va més enllà de ser d’un partit o d’un altre, es pot fer política des de molts àmbits, ja siguin més globals o més concrets. L’important és que les persones que conformem la nostra societat, estiguem organitzades, ja sigui en associacions de veïns, en grups ecologistes, en plataformes d’afectats per les hipoteques, en casals o ateneus o en alguna de les moltes entitats que incideixen en el dia a dia, fent política de base, del que s’anomena política de carrer, la que fem les classes populars per fer grups de pressió, per intentar incidir en les decisions polítiques que es prenen a les institucions.
Per aconseguir que aquests grups de pressió, una de les peces clau és la mobilització popular, no només hem de fer plantejaments teòrics, també hem de sortir al carrer a lluitar pels nostres drets, com deia Vicent Andrés Estellés “no et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”.
Si voleu començar a participar, podeu començar per la concentració que organitza l’ANC de Sant Cugat, el dilluns 27 d'abril a les 20 h a la plaça de la vila, o per la manifestació que organitza l’Assemblea pels Drets Socials (ADS) el proper divendres 1 de maig, en defensa dels nostres drets laborals i socials.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok