Fem tres tombs i recordem en Tomàs

Algú em va comentar que enguany hi havia menys volum de gent i de cavalls

El 14 de gener em vaig llevar amb una sensació estranya: era diumenge i feia festa. Els meus lectors ja saben que això és absolutament inhabitual, atès que per a mi els diumenges és un dia de feinejar molt. Però les circumstàncies són les que són i el que no faré és atabalar-los amb temes de drets televisius de basquetbol i altres misèries.

Doncs com els deia, em vaig llevar i ho vaig fer amb la plena intenció d’anar, per primer cop en la meva vida, a la desfilada dels Tres Tombs. Vaig pensar també que això seria un bon homenatge per al Tomàs Grau, cronista incansable de Sant Cugat, i que ens havia deixat pocs dies abans; ens havia deixat una mica orfes de tradicions.

Hi vaig anar abans d’hora, per veure’n els preparatius. Allà em vaig trobar el Tino, de Cal Rubio, amb la càmera en doina: “M’agrada, sobretot, fer les fotografies quan encara ho estan empastant tot”. El Tino deu tenir un arxiu sobre els esdeveniments que es fan al poble que crec que els nostres prohoms culturals farien bé de tenir ben controlat.

La desfilada va ser magnífica. Algú em va comentar que enguany hi havia menys volum de gent i de cavalls; jo, com que no puc comparar, no ho sé; però el que sí que sé és que m’ho vaig passar molt bé. Feia molta patxoca, si sempre és bonic veure cavalls, també emocionava veure tants genets i amazones, alguns molt joves, tots tan ben abillats amb l’equipació de la seva hípica, de les quatre que hi ha a Sant Cugat.

Jo els puc dir que a TV3 he fet moltes transmissions d’hípica i de polo: els sorprendria veure les bones audiències que sempre hem tingut. I per què? Doncs perquè els cavalls agraden molt. I aquesta és la raó per la qual tots ens vam embadalir en veure tota aquella posada en escena.

També hi havia moltíssima canalla. La millor frase que vaig sentir va ser la d’una criatura que va dir: “Els cavalls fan molta caca”. És cert, però també cal dir que només uns minuts després de la desfilada ja estava tota recollida.

I me’n vaig anar cap a casa pensant que havia aprofitat bé el dia, mentre saludava tothom, com un bon veí que sóc.

 
Comentaris

Destaquem