Hem fet Nadal, tindrem cavalcada i sobre tot Òmicron

Qui ens havia de dir ara fa un any, quan estàvem mig confinats, sense trobades familiars, sense cap mena d’acte festiu en plena segona onada, que després de 365 dies estaríem ja a la sisena, amb una nova variant del virus, més contagiosa, potser menys agressiva, però igualment emprenyadora, amb els positius disparats i amb la sensació de tenir-ho tot potes amunt.

S’ha acabat el fer plans: avui programem més de tres-cents actes pels Nadals i demà n’hem de suprimir la meitat perquè la cosa ja no aguanta. Obrim l’oci nocturn per tancar-lo al cap d’una estona i per les trobades familiars no podem ser més de 10, aquest número màgic que sembla que ens salvi del cataclisme.

Sabem poca cosa d’on estem i encara menys d’on podem estar d’ací a uns dies o mesos, però sabem que tenim la nostra sanitat a punt del col·lapse, sense que acabi de claudicar. L’Atenció primària (AP) ja ha dit tot el que havia de dir i ha rebut promeses de millora en recursos i efectius, però encara estem lluny de tenir el 25% del pressupost, tal com recomana tothom. És qüestió de recursos, per suposat, però no només; cal escoltar als i les sanitàries, dotar-los d’uns salaris i d’unes condicions de treball dignes, d’acabar amb la temporalitat dels seus contractes, d’incrementar la capacitat de resolució de l’AP amb els equips necessaris i el desenvolupament de la formació continuada.

La llista de les demandes és llarga, però potser del que es tracta és de retornar als i les treballadores de l’AP la dignitat professional que, a poc a poc, se’ls ha anat prenent.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.